Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i amb C Marcel-Dubois, amb qui s’especialitzà en etnomusicologia, a la Sorbona de París Fou professor d’aquesta matèria al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i investigador responsable de la Fonoteca de Música Tradicional del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, institució des de la qual impulsà nombrosos projectes de recuperació de la música de tradició oral Fou també membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d…

La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…

La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…

Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655, i publicat per primera vegada el 1657 a Barcelona En una de les moltes edicions posteriors, la del 1949, hi ha una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  i…

El sistema arxivístic municipal és regit des del 1990 per una normativa global per tal de regular i preservar tot el patrimoni documental municipal L’Arxiu Municipal Administratiu conté els fons documentals contemporanis, rep les transferències dels arxius de gestió i atén les consultes de l’administració i dels investigadors, atrets pel ric fons urbanístic dels segles XIX i XX L’Arxiu Històric de la Ciutat conserva el llegat documental medieval i modern i dels fons de donacions i dipòsits Disposa d’una biblioteca especialitzada en història de Barcelona 125 000 volums, una hemeroteca 63 000…

Situació Aspecte que oferia aquest antic colomer a la primeria dels anys noranta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben damunt d’Ars, entre el poble i les restes del castell, dominant el torrent Mapa 34-10215 Situació 31TCH682006 A llevant del poble d’Ars surt el camí que mena cap al peu de turó del castell Un cop travessat el torrent, les runes del colomer són a la dreta Història No tenim notícies històriques sobre aquesta construcció Cap element conservat de l’estructura no en fa suposar la funció com a colomer, únicament atribuïble per la tradició oral, que des…

Primitivament el poble de Banyuls només s’estenia pel cim del puig del Mas, situat a una distància d’uns 1 500 m de la mar No fou fins al segle XIII que el poble va començar a tenir un important creixement i a estendre’s vers la mar i cap al seu port En aquest cas, el nom “Munt de la terra”, que sembla molt sovint una elevació de terra que correspon a motes medievals, només s’ha conservat fins al començament d’aquest segle, gràcies a la tradició oral L’any 1833, L Martinet escrivia “Al cim del monticle on s’alça el poble vell de Banyuls hi havia un bony de terres que s’hi havien…

Era conegut, sobretot, amb el nom de Rafel des Puig de Ros , possessió on els seus pares feien de masovers i on ell mateix havia treballat, si bé es guanyà la vida principalment com a teixidor El 1772 compongué oralment, a causa de la seva condició d’analfabet, l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó , imprès almenys cinc vegades durant el segle XIX amb el nom de Tomàs Mut com a autor Palma 1846, 1873, 1876, s d, S d aquest, però, probablement no fou més que l’amanuense del manuscrit emprat pel primer impressor del text L’obra, també conservada amb el títol d’ Entremès de na Faldó Gomila ,…