Resultats de la cerca

El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…

Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…

Situació i presentació L’extens municipi de Sant Joan de les Abadesses 53,6 km 2 limita al N per una petita franja amb Camprodon, al NE amb Sant Pau de Segúries, a l’E amb la Vall de Bianya Garrotxa i al SE amb Riudaura Garrotxa Al S confronta amb Vallfogona de Ripollès i d’aquí fins al SW amb Ripoll Tota la part compresa entre el SW i el N limita amb Ogassa Sant Joan de les Abadesses centra el sector de la vall del Ter limitada a NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de Ribamala també amb el Ter Forma una típica vall dels…

Les parròquies i el deganat Mapa del deganat de Conflent, al segle XIII A Pladevall El Conflent ha estat sempre un dels tres grans territoris que han format la diòcesi d’Elna, juntament amb el Rosselló i el Vallespir Les tres comarques formaran els tres futurs grans ardiaconats de la diòcesi Fins entrat el segle IX no hi ha notícia d’esglésies ni vida religiosa per manca de documentació anterior El primer “document” que se sol citar per fer esment del Conflent és la delimitació de la falsa o falsificada delimitació de la diòcesi d’Elna continguda en la divisió del rei Vamba vers el 678 en la…

En un any en què les reivindicacions nacionals van ser tan rellevants, un seguit de fets van demostrar la impossibilitat de deslligar l'esport de la política La Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC va redactar un manifest reivindicatiu contra els greuges a l'esport català, al qual es van adherir clubs, esportistes, consells esportius, voluntaris i una àmplia majoria del teixit associatiu esportiu de Catalunya El manifest es va presentar el 19 de març en un gran acte a Barcelona amb la participació, entre d'altres, dels presidents del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i del RCD…

Política internacional Celebració de l’Onze de Setembre del 2018 a l’avinguda Diagonal de Barcelona L’imprevisible lideratge del president Donald Trump en el segon any de mandat va ser la punta de llança de l’ofensiva antiglobalització en el món occidental i desenvolupat Tanmateix, la seva agenda ultraconservadora va topar amb els controls i els contrapesos dels poders judicial i legislatiu reforçats amb una majoria demòcrata en les eleccions parcials del novembre a la Cambra de Representants, i amb l’oposició dins les pròpies files només en dos anys han dimitit o han estat acomiadats una…

Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…

L’any 1984, l’artista Ben Vautier, nascut el 1935 escrivia «Il n’y a pas de peuple sans “sa” langue Il n’y a pas de langue sans “sa” culture Il n’y a pas de culture sans son avantgarde, sans “sa” différence» Apelles Fenosa 1899-1988, el gran escultor català universal, explicava així la seva catalanitat «Ésser català és molt important, Escolteu, amb un vas només pot beure vi una persona, mentre que amb un porró el vi és de totsRemarqueu bé aquest detall, és molt important Un poble que ha inventat el porró és un gran poble» Joan Miró 1893-1983 donava sovint visions molt personals de la…

La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…

Les revingudes tardorals mediterrànies com aquesta d’Aiora Vall de Cofrents, esdevinguda l’octubre de 1982, són un exponent clar de la intensitat que les pluges hi poden tenir, en un moment determinat Mariano Magister Sens dubte el risc natural més estès i homogeni al llarg del conjunt dels Països Catalans és l’acció de les avingudes fluvials Les característiques climàtiques mediterrànies, juntament amb l’orografia del país, són un combinat perfecte per a produirles La nostra història és plena de referències a catàstrofes de diversa magnitud, que es circumscriuen a la conca d’un petit torrent…