Resultats de la cerca

Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats…

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…

Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el…

De cos aplanat, presenta una cua ampla i deprimida, i els dos parells de potes conformades en aletes el cap acaba en un bec, que recorda molt el d’alguns ocells palmípedes A la part terminal d’aquell s’obren els orificis nasals i a tot el voltant del bec presenta làmines còrnies destinades a la presa de l’aliment El cos és completament recobert d’un pèl de color castany a les parts superiors i més clar a les inferiors Es tracta d’un animal de costums aquàtics que neda i es mou per l’aigua amb gran agilitat La femella construeix un niu a la vora de l’aigua, on pon d’1 a 3 ous, que…

Presenta les parts superiors de color gris pissarrenc el damunt del cap, les galtes i una franja ample i vertical a sota de cada ull són negres la gola i les parts laterals del coll són blanques el pit és blanc rogenc tacat de negre, i té la resta de les parts inferiors d’un blanc rogenc i grisenc, amb franges negres molt estretes El bec és gris blavenc fosc, amb la punta negra i la base i la cera d’un groc verdós, i el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu La femella és de tons més foscs i força més grossa que el mascle S'alimenta d’ocells petits i mitjans, ratolins,…

Són de talla petita o mitjana, tenen el cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules, armades i molt potents, i les antenes, filiformes El protòrax és més estret que l’abdomen, i els èlitres són amples i recobreixen completament l’abdomen Les ales són ben desenvolupades, i les potes, llargues i molt àgils En general són de color verd metàllic, pigallats de vermell i blanc Són depredadors i els més ferotges d’entre els insectes s’alimenten de larves de tota mena, de gastròpodes terrestres i d’altres insectes De costums diürns, viuen en llocs sorrencs, com platges, voreres de…

El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església Genets i cavalcadures anaven…

Be de Berberia Ammotragus lervia CENEAM / José L de la Cruz El be de Berberia Ammotragus lervia és un bòvid robust, d’aspecte semblant a una cabra, de potes rabassudes i amb una crinera característica que va del coll al pit És originari del nord d’Àfrica, on viu en llocs àrids i semiàrids, muntanyosos i pedregosos L’any 1970 se’l va introduir amb èxit al Parc Natural de la Serra d’Espuña Múrcia, des d’on es va estendre per les zones muntanyoses properes, amb una ràpida i reeixida colonització Recentment se’n coneix una població estable als tossals i les serres alacantines La…

Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…

El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids…