Resultats de la cerca
Es mostren 2172 resultats
Gutenberg
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què fou conegut Johann Gensfleisch, presumpte inventor de la impremta de tipus mòbils.
Cap al 1420 la seva família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on ell treballà en la talla de pedres precioses i més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per al perfeccionament del seu invent, i el 1450 s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer llibres” En…
Sant Amanç de Torrefeta (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Torrefeta és situat en un fondal al sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI i aviat formà una quadra integrada dins el terme més ampli de Guissona Hi ha constància de la quadra i el castell de Torrefeta des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell cedí el lloc a Guifré i a la seva esposa És molt probable que en aquests moments es bastís la parròquia de Sant Amanç Tanmateix, cal esperar fins l’any 1078 per a trobar la primera notícia de l’església de Torrefeta En aquest any es publicà…
Sant Ponç del Papiol (l’Arboç)
Art romànic
De l’antiga església romànica avui no queda cap indici, ateses les grans reformes sofertes sobretot a partir del segle XV L’actual capella, al nucli del Papiol, es troba prop de la torre La seva planta és rectangular, amb un campanar de cadireta de dos ulls La porta és de mig punt, i damunt seu hi ha un escut de pedra on figuren un corn de banya i un lleó rampant Tot i no posseir notícies anteriors al 1300 és del tot probable que ja existís en època romànica El lloc del Papiol es documenta per primera vegada el 1070 L’any 1304 era considerada església parroquial, i el 1343 consta…
Sant Pèire de Padèrn
L’església de Sant Pèire de Padèrn és esmentada en la documentació des de l’any 805 Paternum in suburbio Petra Pertusense cum ecclesiis Sancti Petri et Sancti Martini Formava part del patrimoni de l’abadia de Santa Maria de la Grassa per donació comtal Cal dir que l’esment que aquest document fa d’una església dedicada a sant Martí fa referència al temple que hi havia a l’antic vilatge de Molhet La dependència de l’església de Sant Pèire del monestir de la Grassa va ser confirmada per documents posteriors, datats els anys 899 i 908, i encara en la butlla de l’any 1119 atorgada pel papa…
Sant Nicolau d’Andaní (Alfarràs)
Art romànic
L’antic poble d’Andaní és a 1 km del nucli vell d’Alfarràs de fet, constitueix avui dia un raval del cap de municipi, ja que les noves construccions d’ambdós nuclis es toquen En origen, Andaní fou una almúnia andalusina, la qual fou conquerida pel comte Ermengol VI d’Urgell en el mateix moment que conquistà Alfarràs i Almenar, és a dir, el 1147 En aquest mateix any els seus habitants, conjuntament amb els d’Alfarràs, reberen del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, una carta de poblament Com en el cas del veí nucli d’Alfarràs, és molt probable que l’església parroquial de Sant Nicolau fos…
Haití 2016
Estat
Després de l’anullació de les eleccions celebrades el 25 d’octubre de l’any 2015, el procés polític va entrar novament en turbulències i va costar gairebé un any tornar a fer eleccions, previstes inicialment per al 9 d’octubre de 2016 Entremig, però, també hi va haver una greu catàstrofe natural, el 4 d’octubre, quan l’huracà Matthew va arrasar el sud del país i va deixar més d’un miler de morts i gairebé 200000 refugiats Finalment, el 20 de novembre es va fer la primera volta de les eleccions presidencials, a les quals es van presentar 27 candidats Igual que va passar en els anteriors…
Melcior de Palau i Català

Melcior de Palau i Català
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Poeta, traductor i publicista.
Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només…
,
Margarit

Armes dels Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…
Entransaigües
Castell
Antic castell de la vila d’Arties, al municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties.
Fou construït pels hospitalers 1379 per privilegi o concessió de Pere III el Cerimoniós, bé que altres notícies diuen que ja existia l’any 1284 i que en ell es resistiren els aranesos quan el rei de França o el senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarchais, en nom d’ell, envaí la Vall d’Aran És probable que el privilegi concedit pel rei Pere III als homes d’Arties el 14 de gener de 1379 fos per reedificar el castell d’Entransaigües En aquest privilegi, que retreu Madoz, hom no parla de cap orde militar, sinó d’un privilegi per constituir-lo i guardar-lo atorgat als homes d’Arties…
cant ambrosià
Música
Cant litúrgic de la diòcesi de Milà que pren el nom de sant Ambròs (segle IV).
El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina