Resultats de la cerca
Es mostren 758 resultats
La Ferreria de Sant Josep, a Sitges i a Sants (1871-1890)
La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova L’elecció obeïa clarament a dos motius El primer era la procedència de dos dels seus socis La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria els cèrcols de bóta Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules Uns mesos més tard –agost del 1871…
Sant Andreu de Gréixer (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme A Bastardes Situada en un marc incomparable, al peu de la Serralada del Moixeró i prop del passos del Coll de Jou i Coll de Pendís, l’església domina un petit poblet que forma part del terme municipal de Guardiola de Berguedà, malgrat la gran distància entre aquest enclavament i el lloc de Gréixer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 05,2 — y 82,4 31 TDG 052824 Per anar a l’església de Sant Andreu de Gréixer, cal agafar la…
Sant Roc de la Farga de Moles (Anserall)
Situació Absis de l’església derruida, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - M Anglada El raval de la Farga de Moles és al peu de la C-145, uns 100 m abans d’arribar al pas fronterer amb Andorra Les restes de Sant Roc o Sant Miquel de Ponts no queden pas més enllà d’uns 40 m de la carretera, pel costat de llevant, al mig d’un bosc Mapa 34-10215 Situació 31TCG742992 Per arribar-hi és millor d’anar a peu, perquè el camí que hi ha al trencall a mà dreta cap a llevant queda tallat per un mur de formigó Des del prat cal endinsar-se al bosc, on hi ha les restes, molt ocultes…
Caldes de Montbui
Portada principal, barroca, de l’església de Santa Maria de Caldes de Montbui, obra de l’escultor Pau Surell, acabada el 1701
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca (el Farell, 789 m alt.); és travessat de nord a sud per la riera de Caldes.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-ne la cota cimera, el pic…
Sant Pere de Sestui (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Sestui sols apareix en la documentació l’any 949, amb motiu de la seva consagració D’aquesta església, que es devia situar al pla de Corts, Ignasi M Puig i Ferreté sosté que és una reconstrucció de l’antiga església de Sant Pau d’Estanyol, basant-se en la butlla d’Alexandre III del 1164, a favor de Gerri, en la qual s’esmenta l’església de Sant Pau i Sant Pere in Cortis , referència al lloc de Montcortès Pel context d’aquest document sembla més aviat que Sant Pau i Sant Pere són dues esglésies diferents El que sí que sembla factible és que Sant Pere in Cortis sigui…
Premià de Dalt
La casa de la Vila de Premià de Dalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, separat del Vallès Oriental per la serralada de Marina (massís de Sant Mateu, 499 m alt.)..
Situació i presentació Limita amb els termes de Vilassar de Dalt NE,Vilassar de Mar SE, Premià de Mar S, el Masnou SW, Taià W, tots del Maresme, i Vallromanes NW, del Vallès Oriental Comprèn el poble de Premià de Dalt, cap de municipi, els barris de Santa Anna i Tió, la Floresta i la Pixotella o el Remei, l’ermita de Sant Mateu i el santuari de la Cisa, algunes masies antigues i diverses urbanitzacions residencials Fins el 1836 el terme arribava a la mar i incloïa, en la característica situació del Maresme, el poble antic resguardat dels atacs marítims i el barri de mar, que en desaparèixer…
hostal Nou
Hostal
Antic hostal del municipi de Riudellots de la Selva, al camí ral de Barcelona a Girona, al costat del qual fou bastida el 1420 la capella de la Mare de Déu del Remei, modernament tancada al culte.
alquímia

Símbols dels alquimistes
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…
El conflicte de les bandes de música de Llíria
Banda de la Unió Musical de Llíria al principi dels anys cinquanta AUMLL / MG Durant els dos darrers segles, la proliferació de bandes de música ha configurat un dels fenòmens associatius i culturals més interessants del País Valencià La intensa vida interna de les societats musicals i, sobretot, la notòria projecció que abasten dintre les respectives localitats, les han convertides en autèntics eixos articuladors de la sociabilitat de nombrosos pobles valencians Quan una banda participa en un certamen, els músics representen el seu poble quan en un poble n’existeixen dues, la representació…
Utiel
Vista parcial d'Utiel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina