Resultats de la cerca

Situada sobre la riera de la Salut, al costat hi ha les dependències d’un gran mas, amb galeries porxades al pis alt, conegut durant els segles XV i XVI com Mas Terròs Pertangué a la família Guerau de la Gleva durant els segles XVI i XVII L'ermita és una petita capella, de gran tradició local, dedicada des del segle XVIII a la Verge de la Salut S'hi celebra un aplec per la segona Pasqua

Fundat amb el títol de Santa Creu ~979 per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit 1569 als camaldulencs Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del segle XIX L’església és romànica, amb elements dels segles X i XII el monestir és dels segles XV i XVIII

Quan aquesta relació era ternària, és a dir, quan el valor d’una brevis era el mateix que el de tres semibrevis , el tempus s’anomenava perfectum quan era binària rebia el nom d' imperfectum Als segles XIII i XIV, el terme tempus s’emprà també per a denominar pràcticament el mateix que, als segles XV i XVI, designà el terme tactus la unitat de temps o pulsació bàsica d’una obra, representada primer per una brevis i després per una semibrevis

El territori de l’actual Romania ha estat durant molts segles escenari de guerres i invasions, mentre que les èpoques d’estabilitat política han estat més aviat curtes Aquesta història agitada és un dels factors determinants del seu desenvolupament cultural Durant molts segles, la música religiosa i la música popular foren les principals protagonistes de la vida musical romanesa Tanmateix, hi ha referències de grups instrumentals a les corts dels prínceps als segles XV i XVI Més endavant, es té notícia d’algun conjunt coral al servei del príncep de…

Situació Una vista de les ruïnes del poblat amb els vestigis de l’església de Sant Martí R Viladés Les ruïnes d’aquesta església i del poble medieval són situades dalt un petit serradet, als peus de la riera del Gol, no gaire lluny de la Colònia Rosal i força a prop de la casa Minoves Aquest conjunt figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 08,7 —y 59,2 31 TDG 087592 S’hi va per la carretera de Manresa a Berga A la Colònia Rosal, abans de travessar el pont sobre el Llobregat, hom trenca cap a la dreta per una carretera…

A l’origen segles XII-XIII era un petit orgue d’acompanyament vegeu accepció 1 collocat darrere el seient de l’organista, al davant de l’orgue gran, que donà origen al cos de la cadireta en els orgues de tribuna Poc després tingué el teclat collocat sota el de l’orgue major i amb possibilitat d’acoblament segles XIV-XV A l’època de l’orgue simfònic fou situat a l’interior del gran moble, tot perdent el millor de la seva originalitat

Capella unida a la torre de Cartellà, antiga força o casa forta del terme de Maçanet La torre és documentada des del segle XII i fou la residència dels Maçanet, entroncats vers el 1213 amb els Cartellà Del 1330 hi ha esment de la “ capella Sancti Jacobi ”, dins la parròquia de Maçanet, que tenia capellà propi l’any 1371 El seu origen cal, per tant, cercar-lo dins els segles XII o XIII, o potser abans L’edifici actual va renovar-se als segles XVI o XVII

Pertany al land de Baden-Württemberg, RF d’Alemanya Carles Martell hi fundà el 724 un monestir benedictí que es compta entre els centres més importants de la cultura carolíngia S'hi conserven tres esglésies romàniques la catedral de Santa Maria i Sant Marc, al Mittelzell segle VIII, reconstruïda en 900-1048 la basílica de Sant Pere i Sant Pau, al Niederzell segles XI-XII, amb frescs del XII, i la collegiata de Sant Jordi, a l' Oberzell de ~900, reestructurada als segles X i XI

És un centre administratiu i turístic, i hi ha indústria del ferro La ciutat nasqué entorn d’un oratori erigit per Carlemany i convertit, al segle X, en l’abadia de Sant Volusià En roman l’església, reconstruïda als segles XIV i XVII Al segle XI els comtes hi bastiren el castell de Foix , que domina la ciutat i que fou el centre de tota la història del comtat de Foix Fou restaurat al segle XIX, però conserva les torres dels segles XII, XIV i XV

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…