Resultats de la cerca
Es mostren 852 resultats
I2CAT
Centre de recerca i innovació amb seu a Barcelona que centra les seves activitats en el desenvolupament de la Internet del futur.
Nasqué com a projecte a finals de l’any 1999 a proposta de la Universitat Politècnica de Catalunya i fou impulsat per la Generalitat de Catalunya dins del pla estratègic “Catalunya en Xarxa” a fi de desenvolupar la Internet avançada Fou el primer projecte a l’Estat espanyol de construcció d’una plataforma de gran velocitat, experimental i competitiva Actualment, i2CAT està basat en un model de collaboració entre l’administració pública, el sector empresarial i el món acadèmic, establint un model d’innovació de Triple Hèlix en el camp de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació Els…
Antonio Miró Valverde
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Estudià arquitectura a Barcelona, on es graduà l’any 1958, i es doctorà l’any 1966 amb un projecte d’habitatge unifamiliar de Majadahonda, amb el qual obtingué la segona medalla d’arquitectura de l’Exposición Nacional de Bellas Artes Des del 1963 treballà associat a Fernando Higueras, amb el qual dugué a terme els seus projectes més destacats, inscrits en el postmodernisme arquitectònic, del qual foren uns dels introductors a l’Estat espanyol La major part de la seva obra es localitza a Madrid Cal esmentar la Unidad Vecinal de Absorción UVA de Hortaleza 1963, el Centro de Restauraciones…
Vicent Blasco i Garcia
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit.
El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president de la junta de…
Modest Hernández-Villaescusa i Ros de Medina
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1896, on també estudià dret Fou professor d’història i metafísica a la Universitat d’Oñati, d’on fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i, posteriorment, vicerector i rector de la universitat Integrat en el moviment catòlic social, escriví algunes novelles d’ambient popular, com Pedro Juan y Juan Antonio , publicada el 1904 en La Revista Social , de la qual fou collaborador La seva relació amb la premsa fou molt estreta, i també treballà per a La Hormiga de Oro i arribà a ser redactor en cap del Diario Catalán Entre les…
Fernando Ocáriz Braña
Cristianisme
Dret canònic
Prelat castellà.
Fill d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona 1966 i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense 1969 Doctorat en teologia per la Universitat de Navarra i ordenat sacerdot el 1971, els primers anys es dedicà a l’activitat pastoral i juvenil universitària Nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe 1986, de la Congregació per al Clergat 2003 i del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització 2011, és membre de la Pontifícia Acadèmia Teològica des del 1989 i un dels…
Joan Josep Bruguera i Clavero
Economia
Enginyer i dirigent empresarial.
Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank 1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société Foncière…
Malcolm Frager
Música
Pianista nord-americà.
Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968…
Lluís Sayé i Sempere
Lluís Sayé i Sempere
© Fototeca.cat
Metge.
El 1912, es doctorà amb una tesi sobre el tractament de la tuberculosi pulmonar per mitjà del pneumotòrax artificial El 1918 fou nomenat director del Servei d’Assistència Social dels Tuberculosos i a partir del 1924 impulsà la campanya de vacunació antituberculosa Fundà i dirigí els Archivos Españoles de Tisiología 1919 Presidí la Societat de Biologia de Barcelona 1933, dirigí l’Obra Antituberculosa de la Universitat Autònoma i fou professor agregat de la facultat fou el primer catedràtic de tisiologia dirigí els serveis de vacunació antituberculosa de la Generalitat i fou membre de la…
Carlos Raúl Villanueva
Arquitectura
Arquitecte veneçolà.
Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i empra una forta…
Francisco Giner de los Ríos
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor andalús.
Estudià dret a Barcelona i a Granada i, establert a Madrid 1863, s’identificà amb les idees krausistes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón, fins al punt que renuncià la seva càtedra de dret internacional 1866 quan aquests foren destituïts de la universitat per raons polítiques Sota la revolució del 1868, restituït a la seva càtedra, participà en les reformes de l’ensenyament i fundà el “Boletín-revista de la Universidad de Madrid” 1873 La Restauració el deportà a Cadis però, de nou a Madrid, fou un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza 1876 Collaborà en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina