Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
Sant Pere de Llessui (Sort)
Art romànic
Situació Vista de l’església i del poble vell que l’envoltava, que mostra l’estat d’aquella el 1984, any en què encara era en ús J Tous Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Pere de Llessui es troben al centre del nucli antic del poble, al costat de la plaça Mapa 33-10214 Situació 31TCH417019 Sortint de Sort, a mà esquerra, cal agafar una carretera en direcció nord-est que enfila tota la vall d’Àssua i acaba a Llessui, a 15 km de Sort JAA Història El Poble de Llessui és a la part alta de la vall d’Àssua, proper a l’emplaçament de l’antic castell de Torena, que havia estat cap de…
Santa Maria de la Serra (Farrera)
Art romànic
Situació Vista de l'església de Santa Maria de la Serra situada en un esperó rocallós, amb l’absis esberlat, avui dia utilitzada com a corral ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Maria de la Serra és al cim d’un serrat, en una posició eminent dins la coma de Burg, a ponent del poble de Farrera situat a 5 km de Tírvia, des d’on surt un camí que porta als camps, i al cap d’uns 500 m de recorregut arriba a l’església JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH577070 Història No disposem de notícies que permetin d’aclarir les vicissituds històriques d’un edifici construït amb unes certes…
Arxiu Històric de la Catedral de Sogorb
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la catedral de Sogorb (Alt Palància).
Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…
Papers de la Costera
Historiografia catalana
Publicació de l’Associació d’Amics de la Costera, entitat cultural amb seu a Xàtiva.
La revista, de la qual s’han publicat dotze números, nasqué l’any 1981 com a butlletí semestral de l’esmentada associació Aviat es convertí en una publicació periòdica que comptà amb el suport econòmic de la Diputació Provincial de València, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Xàtiva Ha estat dirigida en successives etapes per Germà Ramírez Aledón i Joaquim Corts, i coordinada per un consell assessor format per historiadors i estudiosos de la comarca i professionals de l’ensenyament com ara JJ Antolí, A Boluda, S Garrido, A Martínez, R…
Sant Martí de Mosqueroles (Fogars de Montclús)
Art romànic
Situació Centre actual del municipi de Fogars, amb una església romànica totalment transformada per ampliacions M Anglada El temple parroquial de Sant Martí de Mosqueroles és al poble i cap de municipi de Fogars de Montclús, a 400 m d’altitud sobre el nivell de la mar, al vessant meridional del turó de l’Home, entre les rieres de Rifer i de Ies Canals Mapa L37-14364 Situació 31TDG537199 El poble de Mosqueroles queda al peu, a mà dreta, de la carretera de Sant Celoni a la costa del Montseny, 2 km més enllà de la bifurcació de la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny que passa per…
Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Esteve del Coll és situada al vessant de ponent del turó de la rectoria, a 227 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Mogent i a uns tres quilòmetres al sud-oest de Llinars Les referències documentals d’aquest temple es remunten a l’any 1023, quan, segons una escriptura hom sap que Ramon Berenguer I, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guilia van vendre a un tal Guadall diversos feus situats al Vallès, al terme de “Sancti Stephani de ipso collo” Des d’aquesta data l’església del Coll apareix ja com una parròquia, sense que es pugui determinar, de fet, en…
El Cau Ferrat
Interior del Cau Ferrat
© Fototeca.cat
Museu
Museu obert el 1933 a partir de la casa taller instal·lada per Santiago Rusiñol, a Sitges, el 1894.
La seva collecció de ferros vells catalans i castellans dels segles XIII-XX, dipositada al taller barceloní d’ Enric Clarasó vers el 1890, fou traslladada 1894 pel mateix Rusiñol a Sitges, a dues cases de pescadors, damunt unes roques arran de mar, ampliades i convertides en museu per l’arquitecte Francesc Rogent El mateix any hi aportà dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de la Magdalena i Sant Pere penitent , adquirides a París i traslladades processionalment Al tombant dels segles XIX-XX Rusiñol hi incorporà l’obra pròpia i obres de la majoria dels seus companys de generació pintures i…
Jacint Vilardell i Permanyer
Metge.
Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la…
Antoni Trias i Pujol

Antoni Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Germà de Joaquim Trias i Pujol Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar 1919 a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia amb Josep Miquel, la cirurgia toràcica amb Sayé i Caralps, la neurocirurgia amb A Ley i l’angiocirurgia amb A…
Sa Marina de Llucmajor
Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació potencial d’aquestes àrees és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina