Situació
Vista de l’església i del poble vell que l’envoltava, que mostra l’estat d’aquella el 1984, any en què encara era en ús.
J. Tous
Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Pere de Llessui es troben al centre del nucli antic del poble, al costat de la plaça.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCH417019.
Sortint de Sort, a mà esquerra, cal agafar una carretera en direcció nord-est que enfila tota la vall d’Àssua i acaba a Llessui, a 15 km de Sort. (JAA)
Història
El Poble de Llessui és a la part alta de la vall d’Àssua, proper a l’emplaçament de l’antic castell de Torena, que havia estat cap de la baronia de la vall d’Àssua, unitat geogràfica ben diferenciada en la documentació medieval.
El primer esment de l’església de Sant Pere data del 1102, en què Sendred feu testament i deixà diversos béns mobles i immobles a les esglésies de Sant Pere i de Sant Sadurní d’Àssua. Està documentat que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró, els anys 1314 i 1315, visitaren l’església de Sant Pere de Lecuy.
A l’inici del segle XVI, en el moment de redactar-se el Spill... del vescomtat de Castellbò, on la vila de Llessui era inclosa al quarter de Rialb, la vall d’Àssua i Gerri, Sant Pere era església parroquial secular, i el seu rector era anomenant “abat de Llessui”. Aquesta categoria es repeteix en una relació de rectories i beneficis de l’oficialat de Sort, datable pels volts del 1526, on Mateu Lenes obtenia l’“Abbacia sive rectoria de Laçuy”. En la visita pastoral del 1575, Sant Pere de Llessui tenia com a sufragània l’església de Sant Julià de la Torre; i en la del 1758 es fa constar que l’edifici és en bon estat. Aquesta església, supeditada a la de Rialb, fou enderrocada l’any 1990, amb el pretext que amenaçava ruïna. (MLIC-JAA)
Església
Estat en què es trobava aquesta església l’any 1991, abans que es completés el seu enderrocament.
ECSA - J.A. Adell
Després del seu aterrament, de l’església de Sant Pere de Llessui només resten les estructures del costat de ponent, on destaca el cos del campanar, els murs perimetrals del costat sud, i part de les estructures del costat de llevant, on sobresurt el cos semicircular de l’absis.
Abans del seu enderroc, l’església presentava les estructures originals amb moltes modificacions, com la substitució dels sostres per voltes gòtiques de creueria, l’alteració del semicilindre absidal amb una estructura de murs poligonals, i l’afegiment de capelles als costats nord i sud. L’estat actual de les restes i la manca d’exploració arqueològica fan que no puguem conèixer l’abast de les modificacions de l’estructura original, ni moltes de les seves característiques.
Probablement, el temple original tenia una estructura de tres naus, amb unes naus laterals molt estretes, segons que sembla deduir-se de l’estat actual de les estructures de ponent. Al centre d’aquesta façana se situa la porta, en arc de mig punt, i aixoplugada per un campanar de torre, de tres nivells d’obertures, el més baix dels quals coincideix, a l’interior, amb una finestra de proporcions esveltes. En la planta baixa forma un porxo cobert amb volta apuntada, davant de la porta de l’església. En les restes del mur nord, prop de l’angle nord-oest, es conserven vestigis d’una porta que sembla correspondre a l’obra original, però presenta molts dubtes, com tot aquest sector, especialment a les cantonades.
Si es confirma l’estructura aparent de les tres naus, l’església de Sant Pere de Llessui presentaria una tipologia molt especial, ja que aparentment, i d’acord amb l’estat actual de les restes, només disposava d’un absis, semicircular, i molt sobresortint del cos de les naus. Aquest absis és ornamentat amb lesenes, i n’ha desaparegut el coronament, que no podem descartar que es tractés d’un fris d’arcuacions, del qual no n’ha quedat cap vestigi. A l’absis s’obren dues finestres que flanquegen el plafó central, en el qual es desclou una altra finestra, a un nivell molt més baix que les altres dues —per sota del nivell del paviment de la nau—; és per això que hem de suposar que es tracta de la finestra d’una cripta, de la qual no s’han identificat altres vestigis.
El costat sud de l’església, on es conserva tot el mur de tancament, és un sector on l’estructura original fou totalment alterada amb la construcció de capelles. En aquesta banda, el terreny presenta un acusat desnivell, que en darrer terme és el causant de les lesions que han portat l’edifici a la ruïna, i es conserva un pas, cobert amb volta de canó, que forma un dels carrers del poble i que sembla contemporani de l’obra de l’església. L’estructura i la situació d’aquest pas, dins el conjunt de la trama urbana del poble de Llessui, permet de suposar que en el seu origen l’església formava part del límit exterior del poble, i aquest pas era un dels accessos de l’exterior cap al centre urbà.
Les parts originals conservades presenten un aparell de carreus allargats, ben tallats, disposats d’una manera molt ordenada. Aquest tipus d’aparell, d’aspecte molt característic, es repeteix en les altres esglésies de la Vall d’Àssua, com les de la Torre de Llessui, de Bernui, Saurí, Menauri, o Sorre. Per les característiques tècniques d’aquest aparell, i per les condicions arquitectòniques i ornamentals d’aquest conjunt d’esglésies, cal considerar Sant Pere de Llessui com una obra del segle XI, dins les formes pròpies de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Intervenció arqueològica
Planta de les restes de l’església, amb indicació de les escales i la cripta localitzada l’any 1995, sota l’antic presbiteri.
J.A. Adell
L’any 1995, en el curs d’uns treballs de consolidació i neteja del solar de l’antiga església de Sant Pere de Llessui, es va poder descobrir el perímetre de la cripta i aclarir els problemes que plantejava l’església (per a l’estudi d’aquest edifici, vegeu el volum XV de la present obra, pàgs. 317-318).
L’estructura de l’església era, efectivament, d’una sola nau, originalment coberta amb embigat. La confusió sobre la presència d’una o tres naus és deguda al fet que, quan s’obriren els murs laterals de la seva nau, per a la construcció de capelles, els murs exteriors es construïren amb els carreus dels murs originals.
Les hipòtesis que es feien sobre la presència d’una cripta al sector absidal van quedar confirmades quan es va netejar de runa l’absis de l’església i es va descobrir l’estructura de la cripta. Aquesta era d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, que va ser retallada quan es va modificar el nivell del paviment del presbiteri, que, originalment, era elevat respecte a la nau. La cripta és capçada a llevant per un absis semicircular, de murs paral·lels als de l’absis superior i, com aquest, precedit d’un arc presbiteral.
L’accés a la cripta s’efectuava pel costat oest; probablement aquest accés tenia relació amb les escales que menaven al presbiteri, però no ha estat localitzat. De fet, és una tasca més que caldria fer en la necessària exploració arqueològica de la cripta, on s’ha pogut observar un conjunt d’interessants grafits, gravats en l’arrebossat de morter de calç que cobreix els paraments i les voltes.
Tot i la manca d’exploració arqueològica que mereix un monument com Sant Pere de Llessui, les dades obtingudes durant la neteja del recinte permeten confirmar que era l’obra amb més pretensions arquitectòniques de tot el grup d’esglésies de la vall d’Àssua. Destaca la presència de la cripta i el presbiteri elevat, que fan que aquesta església constitueixi un cas singular dins el conjunt de l’arquitectura altmedieval pallaresa. (JAA)
Bibliografia
- ACU, Llibre de Visites, 1575, núm. 32, foli 124r
- ACU, Llibre de Visites, 1758, núm. 111, foli 516r-518r
- ACU, Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàgs. 286-287
- ACV, calaix 31/41, Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, vol. V (1314-15)
- Tragó, 1982, pàg. 92-94
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. II, pàg. 285
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1197, pàgs. 26-27.