Resultats de la cerca
Es mostren 4808 resultats
Sant Martí de Taús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista des del sector nord-est d’aquesta església restaurada fa pocs anys, situada als afores de la població ECSA – E Pablo L’església de Sant Martí és situada al costat del cementiri, als afores del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG515836 El lloc de Taús, escrit antigament Thaus, Taust, Tahus o Thausie, és situat a la capçalera del riu Major, als altiplans de Taús, i era cap de l’antic terme de Taús, ara integrat al nou de Noves de Segre JAA Història El lloc de Taús és esmentat en el testament de Ramon Guillem de Taús, fill de Guillem de Taús, del 1094, en què estableix deixes a…
Sant Laurenç de Mont (Vielha)
Art romànic
Situació L’església s’erigeix a l’entrada del poble, en un indret un xic desconnectat del nucli habitat, constituït per l’agregat de Mont, petit poble enfilat als vessants de la muntanya d’Es Cròdos 1 237 m, que perfilen la riba dreta de la Garona, a la banda sud-oriental de l’antic terme Mapa 148M781 Situació 31TCH197331 L’accés al poble es fa a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac Poc abans d’arribar a aquesta població, caldrà desviar-se a mà esquerra, on neix un trencall que posteriorment es bifurca en dos brancals, dels quals el de mà dreta porta a Mont, mentre que el de l’…
Castell de la Vall d’Ariet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Construcció dels segles Xll-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia ECSA - J Bolòs Aquest petit castell, anomenat a l’edat mitjana simplement castell d’Ariet, és situat al cim d’un petit turó, a la part baixa de la vall, a uns centenars de metres de l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet Mapa 33-13328 Situació 31TCG338471 Cal anar d’Artesa de Segre a Baldomar, on surt una pista de terra que mena a la vall d’Ariet, passant pel costat de la Clua També s’hi pot anar per una pista que surt de Gàrzola, a la conca de Meià JBM Història…
Santa Creu de Creixà o de Palau (Piera)
Art romànic
Situació Petita església rural que forma un únic conjunt amb el seu cementiri i altres construccions annexes ECSA - F Junyent - A Mazcuñán L’església, junt amb el fossar, és situada en un altiplà, al costat de l’abandonat nucli de cases que formaven el llogaret, prop de Monistrol d’Anoia, a l’extrem sud-occidental del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF977908 Hom hi pot anar per una pista que s’inicia a la Fortesa, o bé per una altra que arrenca de Monistrol d’Anoia, totes dues de curt recorregut FJM-AMB Història Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de…
Sant Martí de Llesp (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Església refeta aprofitant molts elements del primitiu temple romànic, especialment el mur nord, al qual es va traslladar la primitiva portada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és al centre de la població de Llesp, situada a 944 m d’altitud i arrecerada a la riba dreta de la Noguera de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH158032 Per a anar-hi partint del Pont de Suert, s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un brancal a mà dreta que mena a la vall de Boí per aquesta carretera s’arriba a Llesp després d’haver fet un…
Jacobus Clemens non Papa
Música
Compositor flamenc.
Vida Tradicionalment s’ha cregut que l’apellatiu non Papa se li atribuí per diferenciar-lo del papa Climent VII, però també s’ha suggerit que podria ser per distingir-lo del poeta Jacob Papa, resident també a Ieper No es coneix gaire cosa de la seva etapa de formació ni dels seus primers anys com a compositor La primera composició publicada amb el seu nom, la chanson Le departir est sans department , aparegué en una antologia editada per Attaingnant el 1536, encara que algunes de les seves chansons s’havien publicat abans sense menció d’autor El 1544…
Francisco Guerrero
Música
Compositor andalús.
Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…
Saitabi
Historiografia catalana
Revista universitària de València especialitzada en història, geografia i humanitats, que començà a publicar-se el 1940.
Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…
Afers
Historiografia catalana
Revista d’història de caràcter diacrònic i interdisciplinari, nascuda al País Valencià (1985) i amb seu a Catarroja.
Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…
Alfredo Matas Salinas
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…