Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat 1944 i prevere 1952, se secularitzà el 1986 Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic 1953-54 i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1973 i s’hi doctorà 1989 Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia 1954-61 i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat 1957-70, dins la qual traduí diversos llibres bíblics Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials 1976-95 i de la Universitat Autònoma de Barcelona 1984-85, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana 1986-…

Estudià piano a Zagreb Croàcia, on la seva família es traslladà quan ell tenia sis anys, i més tard a Graz Àustria També rebé lliçons d’Edwin Fisher i d’Eduard Steuermann, tot i que bona part de la seva formació és autodidàctica Oferí el seu primer recital a Graz a disset anys 1948 L’obtenció d’un guardó a la competició Ferruccio Busoni de Bozen Tirol del Sud l’any següent l’encoratjà a iniciar una carrera de concertista A vint-i-un anys enregistrà el seu primer disc, el Concert per a piano núm 5 , de Sergej Prokof’ev El 1974 començà la seva tasca docent a Londres, on s’establí Considerat un…

Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a Tívoli i a…

Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana  1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les doctrines…

Les primeres notícies documentals del castell del Regomir, situat a la porta meridional de la muralla romana de Barcelona, són de l’any 1015 en un document de venda d’unes cases situades a prop del castell El 1023 tornem a trobar aquesta fortalesa com una de les afrontacions d’un alou que el comte Berenguer Ramon I vengué a Ramon, fill de Gifred Hom creu que el nom d’aquesta fortificació prové del rec del comte Mir, que passava molt a prop d’aquest indret Castell episcopal per excellència, el 1032, que es restaura la muralla de la ciutat, s’esmenta en una donació feta pel bisbe de Barcelona a…

El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d’aquest…

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb els homes,…

Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…

Estudià violí amb L von Auer, instrument en el qual destacà com a nen prodigi També realitzà estudis de pintura, primer amb el seu pare i després a Odessa El 1909 s’installà a Berlín, on ingressà al Sternsches Konservatorium El 1914 compongué un Trio per a cordes , escrit en una variant del dodecatonisme, en què cada nota té una durada distinta A Berlín fou un dels fundadors del Grup Novembre 1918-19, integrat per pintors dadà, i també un dels signants del Manifest Dadaista del 1919 Durant les exposicions realitzades per aquest corrent interpretà algunes de les seves obres, com ara…