Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
Marca Hispanica, sive limes Hispanicus
Historiografia catalana
Obra històrica i geogràfica de Catalunya escrita en llatí per Pèire de Marca, completada i editada per Étienne Baluze, i publicada a París el 1688 per François Muguet.
La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i recollí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…
Museu d’Història de Catalunya
Historiografia catalana
Entitat museística inaugurada el 29 de febrer de 1996, impulsada per la Generalitat de Catalunya, que es dissenyà i executà en poc més d’un any i mig sota la direcció política de Carme-Laura Gil i la direcció científica de Francesc Xavier Hernàndez i Cardona.
L’indret escollit per a la seva installació foren els antics Dipòsits de Comerç del Port Vell de Barcelona, una construcció del final del segle XIX i amb un inqüestionable valor històric un exemple de l’extraordinari patrimoni arqueològic industrial del país situada en una zona cèntrica de la ciutat i de fàcil accés L’estructura física de l’edifici amb sostres relativament baixos i moltes columnes, però, condicionà el disseny del conjunt del museu, que inclou una exposició permanent, un auditori, una mediteca i una planta dedicada a exposicions temporals L’exposició permanent –…
SEAT
Sigla de Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme SA, empresa dedicada a la fabricació d’automòbils de turisme promoguda per l’Instituto Nacional de Industria (INI) el 1949 i fundada el 1950 amb la participació de FIAT i sis bancs espanyols.
Les entitats que participaren en l’operació foren el Banco de Bilbao , el Banco Central , el Banco Español de Crédito , el Banco Urquijo , el Banco Hispano Americano i el Banco de Vizcaya El 1967 FIAT augmentà la seva participació del 6% al 36% de les accions l’INI, contràriament, reduí la seva participació del 51% al 36% L’empresa, amb la fàbrica a la Zona Franca de Barcelona des del 1954, adquirí el 1974 les installacions de la firma Authi a Pamplona, que començà a produir el 1976 20900 vehicles i posteriorment obrí una planta a Martorell Baix Llobregat La seva producció, ascendent fins…
Leonard Bernstein
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra nord-americà.
Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…
Paràmetres ecològics més importants i factors de conversió
Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…
Breu història de l'escriptura
L’escriptura de les idees La història de l’escriptura es pot dividir en tres períodes fonamentals, corresponents a tres estadis evolutius diferents l’escriptura de les idees, o sintètica, o ideogràfica l’escriptura de les paraules, o analítica, i l’escriptura alfabètica Una escriptura pertanyent a un d’aquests tres estadis no necessàriament ha d’evolucionar fins al següent només cal pensar en els jeroglífics, que, com es veurà, tot i ser la forma més avançada de les escriptures analítiques, mai no van esdevenir una escriptura alfabètica L’expressió “escriptura de les idees” designa el primer…
refracció
Música
Fenomen pel qual una ona que es propaga en un medi material a una certa velocitat passa a propagar-se a una velocitat de valor i direcció diferents quan es produeix una modificació de les característiques dinàmiques.
Aquesta alteració pot ser brusca, si prové d’un canvi de medi per exemple, el pas d’aire a aigua, o gradual, si és resultat d’un canvi de característiques d’un mateix medi provocat, per exemple, per una variació de temperatura La nova direcció de propagació és donada per la llei de Snell de la refracció En el cas d’un canvi de medi, hi ha un cert angle d’incidència sobre la superfície separadora dels dos medis que dona lloc a una nova direcció de propagació tangent a la superfície En aquest cas es parla d’angle crític o límit, i de reflexió total
base de logaritmes
Matemàtiques
Nombre positiu i diferent d’1 sobre el qual és construït un sistema de logaritmes; la base a elevada al valor logax (logaritme en base a d’un nombre qualsevol x), dóna aquest nombre x.
Aquesta expressió defineix, de fet, el logaritme del nombre x en la base a El logaritme de a en la seva pròpia base és 1 a 1 = a
camp conservatiu
Matemàtiques
camp vectorial A per al qual el valor de la integral de línia entre dos punts qualssevol del seu domini de definició és independent de la corba concreta que hom hagi escollit per a unir aquests punts
.
El camp deriva, per tant, d’un potencial escalar, A = grad U , i té un rotacional nul a qualsevol punt, rot A =rotgrad U = 0 , per la qual cosa és anomenat també camp irrotacional
dobla
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que donaven els cristians a la moneda d’or almohade de valor de dos dinars, l’encunyació de la qual fou iniciada a la fi del s XII; el seu pes era de 4,60 g.
És característic d’aquesta moneda el quadrat central amb llegenda en diverses línies Jaume I féu diverses concessions a particulars per a imitar les dobles i també les masmudines almohades, els dirhems i els millaresos Jaume II ordenà d’encunyar quarts de dobla a Múrcia, després de la seva conquesta