Resultats de la cerca

Portal d’accés a una de les moltes parcelles irrigades, avui en estat complet d’abandó, del prat de Vila, al costat de la ciutat d’Eivissa Ernest Costa Ses Feixes d’Eivissa 22, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els ecosistemes mediterranis no modificats per l’home són raríssims Àdhuc les zones humides, paisatges de dificultosa penetració, coneixen usos i activitats tradicionals que les modifiquen En el cas de Ses Feixes d’Eivissa aquesta característica és molt accentuada la penetració humana ha estat completa i definitiva, encara que avui els usos tradicionals han estat…

Té poc a veure amb l’exposició on line d’obres d’art tradicionals, ja que es tracta de la creació artística específica que explora les possibilitats del mitjà en el qual es desenvolupa, i que alhora contribueix a definir-la de manera temàtica, formal i metodològica En aquest sentit, doncs, cal distingir-lo de l’art a internet A partir de 1989-91, amb l’obertura de la xarxa internet fora de l’àmbit militar i l’entorn acadèmic, començaren les experiències d’artistes que utilitzaren el medi i proposaren usos específicament estètics En quinze anys d’història, els net-artists investigaren, crearen…

En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de l’ascens fins al triomf personal i social d’una dona en el marc de la industrialització de la segona meitat del s XIX Antonieta, d’origen menestral, casada amb un obrer, venç, amb esforç i seny, tota mena de dificultats fins a esdevenir una sòlida Fabricanta de la indústria tèxtil, un membre respectable de la vigorosa burgesia barcelonina de la fi del segle Publicada en ple esclat de la narrativa modernista, un breu pròleg de l’autora avisa tant de la seva consciència d’anacronisme com de la limitació dels recursos de la ficció, que veu prou…

Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…

La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…

Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…

Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i…

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB 1968, i es doctorà el 1977 Fou membre del Taller d’Arquitectura i Urbanisme TAU, amb els arquitectes Juli Esteban i Joan Montero Madariaga 1973-2003 És catedràtic d’urbanística del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV, departament que dirigí, com també la mateixa Escola d’Arquitectura ETSAV És un dels membres fundadors del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona LUB, juntament amb l’arquitecte Manuel de Solà-…