Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
Castell de Verges
Art romànic
La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’…
Josep Sastre i Prats, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella (1680-1683)
El 22 de juliol de l’any 1680, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep Sastre i Prats Segle XVII, abat de Sant Pau del Camp i de SantPere de la Portella diputat militar Joan d’Amat i Despalau, noble domiciliat a Barcelona diputat reial Joan Baptista Perpinyà i Ferrer, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Francesc de Ferrer i Desgüell, prior de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellà i senyor de Ribatallada i Ciutadilla oïdor reial…
Les dues ciutats llaneres: Terrassa i Sabadell
Dues ciutats germanes, però diferents La Rambla de Sabadell al començament del segle XX Terrassa i Sabadell són les dues grans ciutats llaneres La força d’una dóna impuls a l’altra La indústria llanera estarà present a tot Catalunya, però es produirà de manera natural un procés de concentració al voltant de Terrassa i Sabadell Per això convé presentar-les com a seu de les principals empreses que relacionarem després Si cada empresa té el seu caràcter, no hi ha dubte que també hi ha un caràcter collectiu per a les fàbriques i els empresaris d’aquestes dues ciutats Ni Terrassa ni Sabadell tenen…
Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Fill de Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de…
Ramon Dalmau
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça, probablement català o llenguadocià.
Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona 1076, en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo…
Jordi Puntí i Garriga

Jordi Puntí i Garriga
© Stefanie Kremser / Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica, treballa en el món editorial i periodístic La seva trajectòria com a narrador, on és remarcable una visió insòlita de la realitat quotidiana, s’inicià amb el volum de contes Pell d’armadillo 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 i la continuà amb Animals tristos 2002, a partir de la qual el director Ventura Pons rodà la pellícula Animals ferits 2006 Formà part del collectiu Germans Miranda El 2009 publicà la novella Maletes perdudes , per la qual el 2010 guanyà el premi Llibreter del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i, el 2011, el premi Joaquim…
,
Jaume Barrera i Escudero
Literatura catalana
Comunicació
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic, fou bibliotecari del Seminari de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones de Lletres de Barcelona on ingressà el 1922 amb un discurs sobre “Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminario de Barcelona”, membre també de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, i vocal i secretari del Patronat del monestir de Poblet Entre 1918 i 1942 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona Dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” 1906 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina literària d’…
, ,
camp de concentració de Mauthausen

6.000 presoners despullats del camp de concentració de Mauthausen esperant la desinfecció (10 de juliol de 1941)
United States Holocaust Memorial Museum, cortesia de l’Archiv der KZ-Gedenkstaette Mauthausen
Camp de concentració
Camp de concentració nazi situat a la localitat de Mauthausen (Àustria), a uns 20 km de Linz.
El camp de Mauthausen fou anunciat per les SS poc després de l’Anschluss annexió d’Àustria a Alemanya març del 1938 Destinat inicialment a treballs forçats per a opositors al règim nazi i persones pertanyents a collectius qualificats de criminals o asocials, els primers interns, procedents del camp de Dachau, en començaren la construcció el 8 d’agost d’aquest any, des del principi en condicions molt precàries hi sovintejaren la fam, les malalties i els càstigs violents Poc després de començar la Segona Guerra Mundial, el nombre d’interns cresqué ràpidament a causa de l’arribada d’un gran…
Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes
Art romànic
Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona “turrem…
Ullastrell

Església de Santa Maria d’Ullastrell, on destaca el campanar modernista
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, al límit amb el Baix Llobregat, estès a l’esquerra de la riera de Gaià, aigua amunt de la seva confluència amb la de Sant Jaume.
Situació i presentació El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal i a l’W amb Abrera del Baix Llobregat Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina