Resultats de la cerca
Es mostren 3060 resultats
Joan Oriol
Història
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales
Santa Margarida a Salàs (Salàs de Pallars)
Art romànic
L’advocació de santa Margarida, del terme del castell de Salàs, és esmentada l’any 1200, en la cessió d’un lexivum i de l’alou de Santa Margarida, feta per la comtessa Guillema a favor d’Arnau Pere i Ermengarda El 1239, en la donació d’un alou a Arnau Pere i Ermessenda, s’esmenta el preceptor de Santa Margarida de Salàs En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Salàs, s’indicà que la capella de Santa Margarida estava “ indecente ” Possiblement un progressiu abandonament de l’edifici ha estat la causa de la seva desaparició
col·legiata d’Àger
Col·legiata dedicada a sant Pere, situada sobre la vila d’Àger (Noguera), dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes.
Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no feu efectiva la donació SantPere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida…
baronia d’Orcau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Orcau (Pallars Jussà) que pertangué, almenys des del segle XIII, al llinatge dels Orcau.
El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i…
Castell dels Castells (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Sector oriental de la fortificació, molt malmesa i coberta de runes ECSA – A Villaró Les restes d’aquestes construccions són situades al capdamunt del poble dels Castells Mapa 34–11253 Situació 31TGC499848 La carretera Noves-Gerri passa per Taús i pels Castells, abans de davallar cap al Pallars Les restes de les fortificacions dels Castells són a la part alta del poble, partides per una construcció moderna Història El castrum de Castels apareix en un document de donació de castells d’Ermengol VII al bisbe d’Urgell Bernat Sanç, el 1159 Formava part de la comdoria de Taús, senyoria…
Castell de Bellmunt (Viacamp)
Art romànic
Situació El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir,…
Vila closa de Polig (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Sector ponentí de la població, on es poden apreciar alguns fragments de la muralla medieval V Roca Vila closa situada en una carena, entre la vall del Rialb i la vall del riu Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG525494 Actualment, s’hi pot arribar per la pista de terra que surt de Gualter, travessa el Rialb, s’enfila per Sòls de Riu fins a la carena i passa pel costat del poble 6, 5 km Aviat, però, una nova carretera permetrà d’accedir al poble de Polig JBM-VRM Història La referència més antiga sobre Polig és de l’any 1092 i es troba en una convinença establerta entre Guitard, senyor de…
Castell de Montmur o Mormur (Balaguer)
Art romànic
El lloc de Montmur o Mormur és situat en un tossal, a 329 m d’altitud, a uns 5 km al sud-oest de Balaguer, prop del riu Farfanya En aquest indret l’any 1930 fou descobert, gràcies a la tasca d’estudi duta a terme per l’escolapi Sebastià Pubill, un important poblat amb restes arqueològiques i materials que abracen cronològicament des de la prehistòria fins a l’època andalusina, moment al qual corresponen les restes d’una torre Posteriorment, vers els anys cinquanta, va fer prospeccions en aquest poblat R Pita Mercé, i més recentment, el 1981, un equip d’arqueòlegs dirigit per J Giralt La…
Timor

Armes dels Timor
Llinatge probablement originari de la localitat de Timor (Segarra), enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest.
Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt El primer personatge conegut és Alarig , el qual cedí al seu fill Ramon I, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló Un altre fill fou Pere I de Queralt , possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet Ramon I de Timor mort el 1147 dividí les possessions entre els fills Figuerola i Timor a Guillem I de Timor , Pontils i Guialmons a Ramon de Timor Guillem II de Timor mort el 1204 obtingué…
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1098-1112).
Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix 1078, 1094, i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà 1094 o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn Fundà 1100 i dotà 1112 l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina