Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
L’art romànic a la Conca de Barberà
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà nteriors al 1300 J Salvadó En algunes comarques catalanes sembla més fàcil poder conèixer l’organització del territori durant la més alta edat mitjana És així, per exemple, en unes comarques pirinenques com el Pallars Sobirà o la Cerdanya o en una comarca pre-pirinenca com la Garrotxa En totes tres podem intentar de reconstruir la distribució d’unes “valls”, que tenen un origen molt antic, o d’uns “territoris” territorio o bé d’uns pagi , que foren creats abans de l’època…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions…
Palamós
Aspecte de la façana marítima de Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
Sallent
Sallent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, que travessa el terme de N a S, a partir del congost de Sallent, a l’inici del pla de Bages.
Situació i presentació El terme és un dels més grans de la comarca En el seu estat actual, hom pot dir que el terme de Sallent és el resultat de la suma del nucli històric de la vila i els seus agregats de Cabrianes i Sant Ponç amb el terme de Cornet i les antigues quadres o jurisdiccions autònomes de Serraïma i Serra-sanç El terme limita al N amb Gaià, a l’E amb Avinyó, al S amb Artés, Navarcles i Sant Fruitós de Bages i a l’W amb Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny El municipi comprèn una part del sector septentrional del pla de Bages —plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç—,…
Font-rubí
Vista parcial de Guardiola de Font-rubí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Font-rubí és a la part septentrional de l’Alt Penedès D’una extensió de 37,17 km 2 , les serres de Font-rubí i de Bolet o de l’Avellà separen el terme del de Torrelles de Foix, la Llacuna Anoia i Mediona, a la part nord-occidental Més a llevant, el municipi limita amb Sant Quintí de Mediona i Terrassola i Lavit A l’E confronta amb el Pla del Penedès, Puigdàlber, Santa Fe del Penedès i la Granada al S limita amb Vilobí del Penedès, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix El cap municipal és Guardiola de Font-rubí, però el poblament d’aquest municipi es…
Bibliografia general C-F
Art gòtic
Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els vitralls de la catedral…
Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1363-1365)
En data desconeguda, però segurament al mes de febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Guillem de Togores, cavaller diputat reial Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona oïdor militar Berenguer de Pontons, cavaller oïdor reial Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès Romeu Sescomes, bisbe de Lleida, havia estat membre de la primera Diputació Quan fou elegit en aquesta…
El marc històric del romànic del Vallès Oriental
Art romànic
Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…
Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vista de l’antic monestir, ara esdevingut parròquia, que fou fundat per Guillem de Meià entre el 1010 i el 1040 ECSA - F Baltà L’antic monestir, avui parròquia i casa de colònies, de Santa Maria de Meià, és a l’extrem de ponent del nucli urbà de la població de Santa Maria de Meià, situada a 3 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG337510 Història El priorat de Meià fou fundat com a monestir independent pel senyor del castell de Meià, Guillem de Meià, en una data incerta del principi del segle XI, entre el 1010 i el 1040, ja que el castell de Meià fou devastat l’any…
Santa Fe de Calonge de Segarra
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb el puig on s’alça el castell, al fons ECSA - J Gumí L’església és situada al peu del turó coronat per les ruïnes del castell, en una zona enlairada estesa a l’altiplà de Calaf, a la banda oriental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG739249 S’hi arriba fàcilment per la carretera de Ponts Just a la fita del quilòmetre 32, a mà dreta, s’inicia la nova carretera que hi mena Cal demanar les claus en una casa situada al peu de la carretera, just quan aquesta s’enfila fortament, poc abans d’arribar a l’església de tota manera, només ens les deixaran si tenim…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina