Resultats de la cerca
Es mostren 464 resultats
Cronologia del segle XIX
Dates històriques i culturals Del 1820 al 1839 Moviment cultural de la Renaixença 1832 P Milà i Fontanals entra en contacte amb els natzarens 1839 Introducció a Barcelona de la tècnica del daguerreotip 1842 Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas 1843 Alçament dels militars J Prim i L Milans del Bosch contra Espartero a Reus Proclamació de la República a Figueres per A Terrades Revolta de la Jamància Creació de la Facultat de Ciències Mèdiques 1844 Constitució de la Caixa d’Estalvis i Mont de la Pietat de Barcelona 1845 Fundació de l’Aurora, agrupació coral popular, per J A…
Aine Bru
Art gòtic
“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae” Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predella de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut Freixas, 1984b Poc temps després es traslladà a Barcelona, ja que abans del 6 d’octubre de 1502 estava ocupat en la pintura del retaule…
Bibliografia general referent al romànic del Penedès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…
Sant Bartomeu de Basset (Crespià)
Art romànic
Situació Capçalera exterior de l’església, totalment arruïnada, que presidia el veïnat del Portell, ara despoblat del tot A Bramon Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu de Basset o Sant Bartomeu del Portell es troben a l’antic veïnat de Portell, d’unes quantes masies escampades, actualment totes abandonades El paratge és al sud-est de la vila de Crespià, des de la qual hi ha poc més d’1 km És un extens planell, en bona part rocallós, de 205 m d’altitud màxima, vora la riba esquerra del Fluvià Pels costats de ponent i, en part, de tramuntana i migdia, és limitat per alterosos cingles que…
Castell de Vila-romà (Palamós)
Art romànic
Situació Vista de la torre mestra del castell, amb el mur de migjorn, el més ben conservat A la seva base hi ha una cambra rectangular, coberta amb volta de canó F Baltà Les ruïnes d’aquest castell són situades en un replà que hi ha al vessant meridional del Montagut, al nord-oest de la població de Palamós Els murs que s’han conservat són envoltats per la vegetació Mapa 335M781 Situació 31TEG120335 A la sortida de Palamós, anant cap a Palafrugell, cal deixar la carretera nova i agafar el camí que va cap al complex esportiu de Palamós Després cal seguir el camí de Bell-lloc fins…
Biblioteca de Catalunya
Historiografia catalana
Nom que prengué la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans quan, per decisió de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, fou convertida en biblioteca pública de recerca, el 1914, amb voluntat explícita de ser la biblioteca nacional de Catalunya.
Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep Pijoan i Soteras, Antoni…
Caldes d’Estrac
Caldes d’Estrac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, entre Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.
Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig Castellar 75 m d’…
Bibliografia general referent al romànic de la Garrotxa
Art romànic
Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…
Sant Silvestre de Valleta (Llançà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’esquema de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, amb la porta d’entrada a migjorn F Tur L’antiga cella i església parroquial de Sant Silvestre es troba a uns 3 km de l’actual poblet de Valleta, aigües amunt de la riera del mateix nom, isolada en un paratge desert, vora el marge esquerre d’aquesta riera Mapa 220M781 Situació 31TEG082911 Tot i que el reduït nucli agrupat de Valleta es troba a 4 km a ponent de Llançà, vora la carretera de la Bisbal a Portbou,…
Sant Pere del Pla de l’Arca (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del nord-est a primer terme l’absis, al mur del qual és visible l’ opus spicatum F Tur Amb el nom de Pla de l’Arca és coneguda una contrada força extensa, enlairada a llevant del coll del Portús S’estén a migjorn de la carena de l’Albera on hi ha el coll del pla de l’Arca i no gaire lluny d’ell les ruïnes del mas del mateix nom, fins a les serres del Calze i de les Canals En aquesta rodalia neix el riu Llobregat de l’Empordà, que la solca, en el seu curs més alt, de llevant a ponent Les restes del’església de Sant Pere són a l’esquerra, a migdia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina