Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Antoni de Fluvià-Torrelles i de Llordat
Història
Senyor de la casa aloera dita torre de Fluvià
, de Montseny i de Sant Joan de Campins.
Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià
parc natural
parc natural La vall de Santa Fe, sota el massís de les Agudes-turó de l’Home, amb el pantà de Santa Fe
© Fototeca.cat
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.
La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions…
Antonio García Picazo

Antonio García Picazo
David Mengual
Escalada
Escalador.
Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a Ordesa, a la cara…
Jordi Cabré i Trias

Jordi Cabré i Trias
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Escriptor.
És llicenciat en dret i ha conreat el periodisme d’opinió, la poesia i la narració Es donà a conèixer amb la novella Postal de Krypton 2001, en què ja manifestava un tractament molt acurat del llenguatge Després, la seva novellística continuà amb La pregària del diable 2003, premi dels lectors de l’Odissea 2002, que narra una història de bruixeria al Montseny, Rubik a les palpentes 2004, una novella sobre la identitat, El virus de la tristesa 2006, premi Ciutat de Palma de novella 2005, Després de Laura 2010, Digues un desig 2019, premi Sant Jordi de novella 2018, Sense fi…
,
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…
Les acarosporàcies
Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…
mont
Muntanya; emprat sobretot en molts topònims, formant dues paraules (mont Carmel) o constituint un sol mot (Montseny, Montserrat).
Santa Susanna (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
Situació Aquesta església enfilada al massís del Montseny conserva els murs de la nau i part d’un antic absis romànic Destaca a primer terme un petit campanar amb accés exterior, d’època posterior al romànic M Anglada L’antiga parròquia, a 700 m sobre el nivell de la mar, queda al vessant oriental que va des del turó de Pi Novell 1 272 m d’altitud fins a la Tordera, a l’extrem nord del terme municipal Al davant té el vessant on hi ha la Costa de Montseny i el mas de l’Illa, avui dia convertit en un gran hostal a l’altra banda de la Tordera hi ha la capella de Sant…
Sant Ponç (Sant Celoni)
Art romànic
Situació Antiga capella d’hospital als afores de la vila medieval, ara envoltada per modernes edificacions M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Ponç es troba dins de la població de Sant Celoni, en una plaça nova al costat de la carretera vella Mapa L38-14365 Situació 31TDG583161 És a la sortida de Sant Celoni, en sentit de tramuntana per la vella carretera, a l’altura del carrer de Jaume I MAB Història L’actual església romànica de Sant Ponç era la capella de l’Hospital que fundaren els hospitalers a la vila de Sant Celoni, que aleshores era dedicada a Sant Nicolau, patró de l’…
fets de Maig
fets de Maig Barricades a la plaça del Teatre de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Enfrontaments armats que tingueren lloc el maig del 1937 sobretot a Barcelona, entre forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català, d’una banda, i militants de la CNT i la FAI, altres grups anarquistes i el POUM, de l’altra.
Significà la culminació de les tensions entre comunistes i anarcosindicalistes, tant pel que fa al poder militar i polític fins aleshores compartit a l’interior de les forces republicanes com de les diferències ideològiques i estratègiques de la pràctica revolucionària en el context de la Guerra Civil Espanyola els primers prioritzaven guanyar la guerra per tal de dur a terme posteriorment el programa revolucionari, mentre que els segons propugnaven la simultaneïtat d’ambdós objectius Aquesta divergència, reflectida en els eslògans respectius “primer guanyar la guerra, després fer la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina