Resultats de la cerca
Es mostren 1435 resultats
Trieste
Ciutat
Capital de la regió de Friül-Venècia Júlia i de la província homònima, al Friül, Itàlia.
És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou…
Sant Capràs de Denui (les Paüls)
Art romànic
Situació Vista del sector ponentí de l’església, on destaca el gran campanar de torre que s’adossa al mur nord ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Capràs és situada a l’extrem de llevant del poble de Denui, que s’alça a 1 312 m d’altitud damunt la riba esquerra de la Valira Mapa 32-10 213 Situació 31TCH056078 A Denui s’arriba per la carretera local que parteix de la carretera C-144 a l’altura del poble de Noals El recorregut des d’aquesta darrera població fins a Denui és d’uns 3 km JAA-JBP Història Una de les primeres mencions documentals del lloc de Denui és del 993 territorio…
Santa Maria del castell de Tragó (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Façana meridional d’aquesta capella situada al turó que s’alça sobre el poble de Tragó, on hi ha les restes del castell ECSA - M Davín La capella del castell de Tragó és a mig aire del turó que domina el poble de Tragó pel N, i on hi ha les escasses restes subsistents del seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Història No s’han localitzat, fins a l’actualitat, notícies històriques documentals que es refereixin directament a la capella de Santa Maria Tot i així es pot suposar que el seu…
Casa forta d’Olivelles (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Casa forta de tipus torre, una de les més ben conservades de la comarca, ara integrada dins el cos d’una masia, abandonada ECSA - V Roca Casa forta-torre situada al cim d’un turó, damunt de la confluència de la petita vall del torrent ‘de Maçaners i la vall del Rialb En època moderna esdevingué una casa de pagès Ca n’Olivelles Actualment és abandonada Mapa 34-12291 Situació 31TCG490562 Des de la pista que segueix el Rialb per la riba dreta, a uns 500 m del Molí Nou, surt un camí carreter que, fent la volta al turó on s’alça el mas, ens hi porta 1 km Casa forta La casa forta d’…
Benet XV

Benet XV
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Giacomo Della Chiesa
en esdevenir papa (1914-22).
Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’encíclica Ad…
Sant Jaume de Naüja
Art romànic
La parròquia de Naüja, escrita sota la forma Anaugia , és citada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que en realitat fou redactat al final del segle X De l’inici del segle XI, hom té notícia que tant el monestir de Santa Maria de Ripoll com el de Sant Miquel de Cuixà tingueren a Anauga diverses propietats, que foren confirmades per les butlles que el papa Sergi IV els atorgà, respectivament, l’any 1011 Una altra referència del lloc de Naüja data de l’any 1052 en el testament dels esposos Bonfill i Logrídia Segons aquesta acta…
Sant Julià del Llor (Sant Julià del Llor i Bonmatí)
Art romànic
Situació Interior de l’església l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral F Tur L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble Mapa L38-13333 Situació 31TDG709466 Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor JRR Història L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any 949 Fou…
La Mare de Déu o Santa Maria de Montnegre (Quart d’Onyar)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de ponent la nau d’aquest temple, desproporcionadament alta, fa pensar en alguna reforma posterior M Catalán L’antiga parròquia de Sant Mateu de Montnegre és al sector muntanyós de la serra de Montnegre La capella de la Mare de Déu és a 11 km de Quart d’Onyar Mapa L39-13334 Situació 31TDG945452 MLlC Història Aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Mateu, era originàriament romànica La seva nau fou sobrealçada després de l’incendi que sofrí aquest edifici l’any 1928 ASA Església Planta de l’església, d’extrema simplicitat Ramon Castells…
Sant Miquel de Montblanc
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb una bonica portada, única part de l’església romànica que fou aprofitada en reconstruir-se l’edifici al segle XIV ECSA - M Catalán L’església de Sant Miquel es troba dins la vila de Montblanc, vora el Carrer Major, el de la Fusteria i els de les Corts Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior MLIR Història L’església de Sant Miquel fou construïda gairebé contemporàniament al temple parroquial de Santa Maria, entre mitjan i la darreria del segle XII, fora del primitiu recinte murat de…
Sant Aventí (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Vestigis, pràcticament un claper de rocs, de la capella de Sant Aventí, al punt més alt de la serra de Peracalç, que té al seu interior un modern vèrtex geodèsic Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de la capella de Sant Aventí es troben situades al cim del pic homònim, que constitueix l’elevació màxima de la serra de Peracalç Aquesta serra, amb 1 487 m, s’alça just al límit dels termes de Montcortès i la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG331861 Per a arribar a aquest indret s’ha de seguir la pista que porta de Peracalç a Montsor, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina