Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
Maurizio Pollini
Música
Pianista i director d’orquestra italià.
Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la direcció de…
,
instrumentació
Música
Decisió sobre el timbre o els timbres d’una composició mitjançant una plantilla instrumental, i la manera de combinar i ajuntar els instruments d’aquesta, després de l’estudi i coneixement de les propietats, capacitats i possibilitats tímbriques dels instruments que la formen.
Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són diferents Una obra…
El mobiliari
Educació
El cos humà és una “màquina molt ben dissenyada” L’únic defecte que se li pot atribuir és que està pensada per al moviment Totes les articulacions i la musculatura permeten una elasticitat suficient per a realitzar molts moviments Però, quan és qüestió de mantenir, de manera sostinguda i perllongada en el temps, una mateixa postura amb desviació d’alguna articulació , poden aparèixer els problemes que es coneixen com a contractures, tendinitis, síndrome del túnel carpià, lumbàlgies, cervicàlgies Comoditat o ergonomia Per respondre aquesta…
uvular
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació en la qual intervé, com a òrgan passiu, l’úvula, generalment en contacte amb el postdors de la llengua.
En català, poden ésser uvulars articulacions velars molt posteriors, com ku, gu
tancar
Moure al voltant de llur punt d’articulació (dues o més parts del cos o d’un objecte), fent que no formin angle.
sonorització
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual una emissió fonemàtica sorda es torna del tot o en part sonora, normalment per contacte amb alguna articulació sonora veïna.
És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’ I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent cap tort káptórt, però cap verd kábbért
mediodorsal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per l’elevació del dors de la llengua fins a la part mitjana de la volta del paladar.
Sant Pere de Soliveta (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant Vicenç de Roda…
cant
Música
Acció i art de proferir sons musicals amb la veu ja sigui vocalitzant, taral·larejant o articulant paraules.
El valor artístic del cant és condicionat per la respiració, l’emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius Segons els pobles i les èpoques ha estat concebut de formes diferents nasal, gutural, palatal, etc Com a forma d’expressió humana, el cant uneix les denotacions de dos tipus d’expressió el llenguatge i la música per això ha tingut un paper cultural d’abast general i moltes civilitzacions les orientals en general, la grecollatina i, bé que amb menys de relleu, també l’europea occidental li han reconegut una importància pedagògica de primer ordre De la més remota…
prepalatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció del dors de la llengua amb la zona anterior del paladar dur.
En català són prepalatals els fonemes š i ž
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina