Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Josep Maria Bosch i Aymerich
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i empresari.
Estudià arquitectura i enginyeria industrial i, gràcies al premi de fi de carrera en enginyeria 1944, anà als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria INI i amplià estudis a Harvard i al Massachusetts Institute of Technology MIT, on obtingué un màster en administració d’empreses i enginyeria, i assistí a les classes magistrals d’Alvar Aalto, Walter Gropius i Le Corbusier De tornada a Catalunya 1947, acabà els estudis d’arquitectura i es doctorà Fou fundador, amb Josep Poal, de l’Institut d’Estudis Nord-americans 1951, del qual projectà la seu a Barcelona També fou…
Banc de Valls (1881-1968)
La creació El Banc de Valls es constituí el 23 de novembre de 1881 en un acte celebrat a l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp, presidit per l’alcalde El promotor de la iniciativa fou Josep Castellet i Sampsó, advocat i diputat a les Corts espanyoles pel districte Al voltant seu es reuniren una cinquantena de persones propietaris, industrials, membres de professions liberals, ben representatives del que era la societat benestant i emprenedora de Valls D’acord amb els estatuts, el Consell d’Administració o Junta de Govern 1881 estava format per quinze membres, entre els quals hi havia un…
Plafons de fusta de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro…
CaixaBank
Economia
Banc constituït el juny del 2011.
Té l’origen en la societat inversora Criteria CaixaCorp , participada en el 80% per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Fou el primer banc creat per una caixa d’estalvis en el marc de reorganització del sistema d’entitats financeres de l’Estat espanyol que es produí arran de la crisi iniciada l’any 2008 A diferència de Criteria CaixaCorp, la nova entitat no manté les participacions industrials, llevat de Repsol i Telefónica des del 2010, Movistar, i sí que manté una participació majoritària en les asseguradores VidaCaixa i Caixa Vida, mentre que poc abans de constituir-se vengué el…
Josep Maria Tallada i Paulí

Josep Maria Tallada i Paulí
© Fototeca.cat
Economia
Esport
Historiografia catalana
Demografia
Economista, demògraf, historiador econòmic, historiador del pensament econòmic i dirigent esportiu.
Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…
, ,
Banca Industrial de Barcelona SA (1951-1969)
La constitució La represa bancària fou, en aquest cas, forçada, ja que la seva creació no responia a una voluntat de fer banca, sinó a la de trobar una solució a un problema, el de la suspensió de pagaments de la Banca Tusquets el 1950 La Junta de creditors, que posà fi a la situació de suspensió de pagaments vegeu aquest mateix volum, pàg 43-46, acordà crear un banc nou encarregat de la seva liquidació, però sense assumir cap responsabilitat El resultat fou la Banca Industrial de Barcelona, constituïda el 27 d’abril de 1951 amb un capital de 26 milions de pessetes, dels quals 1 050 000…
Eurobank del Mediterrani (1989-1998)
Una societat de crèdit hipotecari 1986-1989 Logotip Caixa Euro Hipotecària L’Eurobank del Mediterrani té el seu origen en la Caixa Euro Hipotecària La Caixa Euro Hipotecària SA es constituí el 21 de maig de 1986, amb domicili a Barcelona, com a societat de crèdit hipotecari —una modalitat financera— El seu promotor, principal accionista i president del Consell d’Administració fou Joan Bilbao i Bergés, exdirector general de la Caixa d’Estalvis de Catalunya El vicepresident era el notari Lluís Félez i Costea, i el conseller delegat, Santiago Bilbao i Berset, fill del president Tenia les…
Banc de Girona (1967-1985)
Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…
marquesat de Cabra
Història
Títol concedit el 1875 al coronel de família valenciana Martí Belda i Mencía del Barrio (Còrdova 1815 — Madrid 1882), diputat per Montilla i Cabra (Andalusia), ministre de marina, president del congrés de diputats i governador del Banco de España.
digitació
Música
Combinació específica de dits que l’instrumentista utilitza per a fer sonar en el seu instrument un passatge concret de música (correspondència dit-nota).
En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina