Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Crònica de Sant Pere de les Puelles
Historiografia catalana
Text català de la segona meitat del s. XIII, també conegut com a Crònica de la conquesta de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles Seguidament hi ha un buit…
Sant Martí de Llanera de Solsonès
Art romànic
L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i…
Sant Fruitós de Perves (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Fruitós és al petit nucli de Perves, que s’emplaça als vessants de la dreta de la vall de Bellera, prop de coll de la Creu de Perves Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233924 Per a arribar a Perves, cal seguir la carretera N-260, que uneix la Pobla de Segur amb el Pont de Suert, i un cop passat Sarroca de Bellera, a l’inici del coll de la Creu de Perves, hom veu el poble a mà esquerra de la carretera MLIR Història Una de les primeres referències del castell de Perves data de la darreria del segle XI, en les concòrdies que els anys 1080 i 1094 signaren els…
Arnau de la Pena i la il·luminació de manuscrits
Art gòtic
Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…
protocol
Dret
Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, atorgats davant un mateix notari, amb numeració estrictament correlativa i enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums.
A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar constància en nota marginal en l…
apostasia
Dret canònic
Rebuig total de la fe cristiana després de rebut el baptisme.
A la Bíblia ja existeix aquest terme, en sentit politicoreligiós, i s’aplica a la infidelitat davant del Déu d’Israel Abandonar la pertinença a l’Església catòlica, conegut popularment com “esborrar-se del baptisme” o “donar-se de baixa de l’Església”, és un procediment llarg i, actualment, facilitat per les noves tecnologies, encara que no es pot apostatar virtualment, tot i que a la xarxa existeixen mòduls de cancellació de dades promoguts per algunes entitats, especialment d’ateus i agnòstics A l’Estat espanyol, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pot demanar a l’Església catòlica,…
falsificació
Art
Obra d’art introduïda en el mercat artístic amb la finalitat d’especular-hi fent que sigui valorada com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l’ha feta.
Les falsificacions s’han intensificat a mesura que l’art ha entrat en la societat com a forma d’inversió econòmica Per a ésser reconeguda com a tal, la falsificació ha d’ésser ratificada per uns perits judicials o uns teòrics especialistes en l’estil artístic corresponent Hom anomena falsificacions totals les que són rèplica total d’una obra d’art autèntica, catalogada i generalment signada, i fetes amb la plena intenció d’enganyar el comprador Les falsificacions parcials, per contra, són obres originals en les quals hom ha fet modificacions per aconseguir una major cotització alteracions ,…
Sant Joan de les Quadres (Calonge de Segarra)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Calonge No tingué funcions parroquials i no degué passar de sufragània o de capella rural del lloc de Quadres Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona, senyors del lloc Les primeres notícies del lloc i de l’església corresponen a l’any 1154, quan en la butlla del papa Anastasi IV per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions confirmades apareix la de Sant Joan de Quadres Quadris , amb la vila i els delmes No es coneix com passà a dependre de la canònica cardonina…
Robert Campin

La Nativitat, obra atribuïda a Robert Campin
Pintura
Pintor flamenc.
Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda, coneguda per una…
Santa Coloma (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina