Resultats de la cerca
Es mostren 2941 resultats
posició
Música
En la tècnica de certs instruments, cadascuna de les col·locacions o distàncies fixes -respecte a un punt de referència- de les mans sobre l’instrument a partir de les quals es produeixen sèries diferents de notes.
Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la…
Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Durro (la Vall de Boí), situada dalt d’un serrat a la riba esquerra del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població.
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada,…
cau del Duc
Cova
Nom donat a cadascuna de les dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als termes municipals de Torroella de Montgrí i d’Ullà (Baix Empordà).
Excavades el 1927 per Pallarès i Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H de Lumley i E Ripoll a classificar-los com a mosterians
xarxa
Transports
Conjunt de les línies de ferrocarril que pertanyen a una mateixa companyia o administració o que corresponen a una nació, a un estat, a una regió, etc.
bufeta de gerdó
Patologia humana
Bufeta del fel de superfície granelluda en què sobre un fons roig-terrós destaquen punts i ratlles grocs, que corresponen a acumulacions de fagòcits carregats de colesterol.
saqui
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, d’una longitud d’uns 80 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua.
Els mascles vells són completament negres, mentre que els joves i les femelles són de tonalitats més pàllides S'alimenta de fruita, insectes i mel, i habita la Guaiana i una part del Brasil
naveta
.jpg)
Vista exterior de la naveta de Rafal Rubí (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument característic de la prehistòria de Mallorca i de Menorca.
El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen…
Paràsits de l’home
Patologia humana
Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat , és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se Per contra, per a d’altres…
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier,…
Lixus
Ciutat antiga
Ciutat feniciopúnica, mauritana i romana prop de Larraix (Marroc).
És situada sobre una elevació de 80 m a la dreta del riu Lukkos, molt a prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic Els texts antics la consideren, amb Cadis, la fundació fenícia més antiga d’occident la tradició situava la seva fundació el 1100 aC, però les ceràmiques fenícies més antigues que s’hi han trobat daten d’èpoques posteriors, del segle VIII aC A partir del segle III aC experimentà una forta expansió i s’emmurallà l’acròpolis L’edifici més important que s’hi coneix era un gran temple situat a l’acròpolis, on han aparegut restes d’altres edificis religiosos datats entre el segle III…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina