Resultats de la cerca
Es mostren 1730 resultats
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…
alcoholisme
Patologia humana
Estat de l’organisme consecutiu a la ingestió excessiva de begudes alcohòliques.
Aquest terme inclou dues manifestacions de l’acció de l’alcohol a l’organisme l’alcoholisme com a malaltia recidivant crònica, caracteritzada per una dependència física i psíquica de l’alcohol i l’alcoholisme com a problema social, determinat pel consum exagerat d’alcohol Cal diferenciar també la intoxicació alcohòlica aguda o alcoholisme agut del veritable alcoholisme, el crònic Pel que fa a la intoxicació alcohòlica aguda o embriaguesa o alcoholisme agut, és el quadre que apareix després de la ingestió d’una quantitat excessiva d’alcohol, que serà baixa en l’individu no…
Sant Julià de la Clua (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Aparell original de l’església que encara es conserva al mur nord del temple actual ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble de la Clua de Meià, situat a l’entrada de la vall d’Ariet, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt de Baldomar JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG358461 Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Clua Des de la fundació del monestir de Santa Maria de Meià fou unida al cenobi esmentat, al qual estigué vinculada fins a la desamortització eclesiàstica Les primeres notícies del terme són de l’any…
Romania 2009
Estat
L’impacte de la crisi econòmica a Romania va fer que l’FMI acordés, al mes de març, aprovar un paquet de rescat de 20000 milions d’euros El sotrac de l’economia romanesa ha estat considerable malgrat tenir una menor dependència de les exportacions que Bulgària i un dèficit corrent del 14% del PIB, el seu sistema bancari és més vulnerable que el del seu veí, i la devaluació del leu també va ser més contundent que la d’altres monedes europees A l’octubre, el Partit Socialdemòcrata PSD va abandonar la coalició governamental i va deixar en minoria el Govern encapçalat per Emil Boc, a causa de les…
Domus de Malloles (Vic)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’exterior G Orriols El de Malloles, és un molt antic casal, situat al terme municipal de Vic, dins el seu polígon industrial, al qual per arribar-hi cal agafar la carretera C-153 que va de Vic a Roda de Ter En arribar al punt quilomètric 2,100 ja es poden veure les installacions de l’esmentat polígon El casal es troba dins uns terrenys qualificats d’equipaments dins el pla general de Vic, que donen front als carrers 8, 9 i 16 que són situats a mà dreta de la carretera en la direcció esmentada, i molt a prop de la fàbrica del Gas de Vic SA La casa és en un…
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
Giovanni Rovetta
Música
Compositor i cantant italià.
Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C Monteverdi El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort Juntament amb A Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia Pràcticament tota la seva producció musical és vocal Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com cantates,…
dret del treball
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social.
Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el dret públic,…
monument nacional
Museologia
Història
Monument que pel seu valor arqueològic o històric, per decret positiu, queda sota la tutoria de l’estat amb vista a la seva conservació i restauració.
A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri 1910 Per vetllar…
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir ( Sant Vicenç de Pinsent
) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera
.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina