Resultats de la cerca
Es mostren 845 resultats
associació
Química
Formació d’espècies moleculars relativament complexes per unió de dues o més molècules simples d’una mateixa substància.
Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin…
estructura
Química
Ordenació que presenten els àtoms dins la molècula.
Els àtoms que constitueixen la molècula que defineix un compost presenten una ordenació determinada i no són disposats d’una manera caòtica A través de l’anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d’un compost el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l’ordenació dels seus àtoms isomeria estructural Això és el fonament de la teoria estructural de Kekulé Hi ha composts…
metal·lografia
Tecnologia
Ciència que estudia la constitució i l’estructura dels metalls i llurs aliatges.
La metallografia clàssica comprèn l’anàlisi tèrmica, la metallografia macroscòpica o macrografia i la metallografia microscòpica o micrografia L' anàlisi tèrmica té per finalitat seguir l’evolució de l’estructura dels aliatges amb la temperatura i detectar les transformacions i llurs característiques de velocitat, intensitat, histèresi, etc Hom distingeix diferents camps d’anàlisi tèrmica l' anàlisi dilatomètrica , o variació del coeficient de dilatació amb la temperatura, l' anàlisi termomagnetomètrica, o variació de la permeabilitat magnètica amb la temperatura, l' anàlisi de la…
substància
Filosofia
Concepte que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i àdhuc físics…
Jean-Baptiste André Dumas
Química
Químic francès.
Començà els estudis de farmàcia a Alès, i el 1816 entrà al laboratori farmacològic de Le Royer a Ginebra, on inicià els seus estudis en el camp de la química, i collaborà amb Coindet en la investigació de composts iodats 1818 i amb el fisiòleg Jean-Louis Prévost en certs treballs sobre els fenòmens elèctrics als músculs El 1823 ingressà al laboratori de l’École Polytechnique de París, que dirigia Thenard, a qui succeí com a professor el 1835 Dumas fou el primer químic francès que introduí els treballs de laboratori dins l’ensenyament, i els seus tractats contenen una gran quantitat d’…
Modificacions orgàniques en la vellesa
En primer lloc cal destacar que les diferències orgàniques existents entre les persones joves i les d’edat s’han anat determinant tradicionalment sense tenir en compte molts i variats factors que no tenen necessàriament relació amb l’efecte natural del pas del temps Per exemple, pel que fa a les transformacions biològiques, hom considera que la gent gran es troba més predisposada a patir de trastorns infecciosos, i se suposa que això és únicament degut a una disminució de l’activitat del sistema immunitari, quan la veritat és que, en termes generals, almenys en societats com la nostra, els…
quinona
Química
Nom genèric dels composts dicarbonílics caracteritzats per la transformació de dos grups (—CH=) d’un sistema aromàtic en dos grups carbonil (>C=O), amb la reorganització corresponent dels dobles enllaços del sistema.
Les quinones són anomenades, d’acord amb les regles de la IUPAC, afegint el sufix - quinona al nom del compost aromàtic, sovint lleugerament modificat Els composts més simples representatius d’aquesta classe són la o- benzoquinona i la p- benzoquinona , anomenada correntment quinona no és possible l’existència de la m- benzoquinona per motius intrínsecs de valencia En general, les quinones són sòlids colorats, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua Presenten l’absorció en l’infraroig en la regió de 1 690 a 1 660 cm -1 en la ultraviolada, per sobre de 240 nanòmetres, i…
raigs X

fototeca.cat
©
Física
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d’un electró d’una òrbita externa a una d’interna, pel fet d’haver perdut aquesta un electró per efecte d’una excitació exterior o d’una absorció per part del nucli (captura K).
En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de càtode calent Els primers són tubs de raigs…
consulta
Reunió de dues o més persones per a aconsellar-se entre elles entorn d’una determinació a prendre.
anàlisi biològica
Geologia
Determinació dels éssers vius continguts en el sòl, des dels bacteris fins als cucs de terra, insectes, etc.
Permet d’estimar la fertilitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina