Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
exposició d’art
Portada del catàleg d’una exposició d’art a Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Mostra d’obres d’art.
Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…
Sant Bartomeu de Pincaró (Bassegoda)
Art romànic
Situació Sant Bartomeu de Pincaró es troba en un indret actualment gairebé deshabitat, situat a la vall de la Muga, a la riba dreta del riu, a l’extrem nord-oriental del terme, als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda Mapa 219M781 Situació 31TDG735873 Hom hi pot arribar per la carretera d’Albanyà a Bassegoda Quan aquesta pista es bifurca, cal seguir el trencall de mà esquerra fins a un petit coll, on hi ha una altra bifurcació Aquí la ruta de mà esquerra mena a la gran masia de Can Coll, mentre que l’altra davalla sobtadament cap a la vall de la Muga i Pincaró JVV - ANM Història Un…
Alimentació 2010
Alimentació
Gastronomia
Projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició Al mes de setembre, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició, una nova norma que pretén reforçar la seguretat dels ciutadans en matèria alimentària i promoure hàbits alimentaris saludables per tal de prevenir malalties La llei recull mesures en els àmbits de la seguretat alimentària, la nutrició, l’alimentació de l’entorn escolar i la publicitat, entre d’altres Pel que fa a la seguretat alimentària, fa referència a l’obligació de les comunitats autònomes i de l’Administració General de l’…
Trastorns digestius i alimentaris durant l’embaràs
Patologia humana
Durant l’embaràs, l’aparell digestiu es troba sotmès a diversos efectes, ja que les hormones que s’elaboren durant la gestació modifiquen les parets del tub digestiu i les secrecions de les seves glàndules A més, aquest aparell és la part de l’organisme més directament afectada pel creixement de l’úter, ja que les seves estructures es troben al costat d’aquest òrgan Per tant, es poden presentar diversos trastorns de l’aparell digestiu, des de la boca fins als budells Els trastorns de la boca són freqüents, en especial de les genives, que tendeixen a inflamar-se i sagnen amb facilitat, a causa…
Icterícia del nounat
Definició És anomenada icterícia del nounat una alteració que es presenta els primers dies de vida, caracteritzada per l’aparició d’una coloració groguenca en la pell i les mucoses, causada per un increment en la sang del pigment bilirubina Freqüència, causes i tipus La icterícia neonatal, com la icterícia en general, és deguda a una elevació dels nivells sanguinis de la bilirubina En general, en cada 100 ml de sang hi ha entre 0,1 i 1 mg de bilirubina, substància que es forma en metabolitzar-se l’hemoglobina, un pigment contingut en les hematies o glòbuls vermells, responsable del transport…
Necròpoli de Iesso (Guissona)
Aspecte parcial de la necròpoli en el sector de Cal Mines Ajuntament de Guissona La ciutat romana de lesso es troba situada sota l’actual nucli urbà de Guissona Segarra Les excavacions arqueològiques dutes a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona en els darrers anys han permès de conèixer aspectes del seu urbanisme i de l’evolució històrica des d’època republicana tardana fins a l’Alt Imperi en canvi, l’evolució de la ciutat en època de l’antiguitat tardana resulta per ara força desconeguda Entre els pocs documents arqueològics coneguts d’aquesta època, destaca una necròpoli situada…
Espatlla dolorosa
Patologia humana
Definició La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que es caracteritzen pel dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-humeral Entre aquests trastorns destaquen diverses alteracions de les estructures que intervenen d’alguna manera en l’articulació, però en són excloses els traumatismes importants i les malalties articulars generalitzades, com ara l’artritis reumatoide, la gota o la condrocalcinosi Com que generalment es tracta de processos inflamatoris que afecten les estructures que envolten l’articulació, també són anomenats, en conjunt…
Sant Vicenç del Sallent (Santa Pau)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme A Martí L’església de Sant Vicenç centra el petit nucli del poble de Sallent, de cases disseminades, el qual és situat a la riba dreta i a poca distància del Ser, aigües avall de Santa Pau, en un indret on el riu passa enfonsat formant petites cascades i engorjats, on rep la riera de Samariu Mapa 295M781 Situació 31TDG682672 El poble de Sallent es troba al quilòmetre 13 de la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau i Mieres, a 4 km de Santa Pau JVV-ANM Història L’origen de l’església de Sant…
l’Empordà
Vista aèria de l’Empordà amb les característiques tanques de xiprers
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…
el Baix Vinalopó

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina