Resultats de la cerca
Es mostren 708 resultats
segell
segell de cautxú per a imprimir una marca enregistrada en paper
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució.
S'estampen a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper Serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc, d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc A les antigues cancelleries reials hi havia un alt funcionari encarregat de guardar els segells del rei guarda-segells
armer
Indústria tèxtil
Prestatges per a sostenir corrons i, en particular, els emprats a les fàbriques d’estampats, per a suportar els corrons dels gravats o els de plegat (o ambdós alhora).
cova de la Font Major
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al terme municipal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…
Didot
Família francesa d’impressors, gravadors, fonedors, fabricants de paper i llibreters que perfeccionaren l’art tipogràfica als s. XVIII i XIX.
El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva edició del…
Antoni Puiggarí

Antoni Puiggari
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Militar
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i…
,
Sant Llorenç de Campdevànol
Art romànic
Situació Vista del campanar, una peça truncada o inacabada, en treballs visible a causa de l’heura, amb decoració a base d’arcuacions cegues M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol es troba situada a la vall del riu Merlès, al vessant esquerre, vora la carretera GE-401, de Campdevànol a la Pobla de Lillet Mapa 255M781 Situació 31TDG281761 L’edifici es troba separat uns 60 m del punt quilomètric 3,900 de la carretera esmentada MAB Història La parròquia de Sant Llorenç fou la segona que s’originà en l’organització religiosa de la vida de “ Campo de Vanalo ”, nom antic de…
rellotge d’invident
Tecnologia
Rellotge que permet al portador d’obrir el vidre de la caixa i poder tocar les agulles i els nombres de l’esfera gravats en relleu i amb un codi especial.
Actualment hom ha dissenyat, amb la idea d’ésser oferts també als invidents, els rellotges parlants
Tauromàquia
Sèrie de gravats (aiguafort i aiguatinta) de tema taurí, de Francisco Goya, publicada el 1816, basats en sanguines (en general conservades al Museo del Prado de Madrid) fetes en 1815-16.
Les planxes es conserven a la Calcografia Nacional
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia catalana
Arqueòleg, polític i administrador.
Vida i obra Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó Un fort desengany personal feu que deixés aquesta…
L’emperador o l’ull del vent
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel, publicada l’any 2001.
Obra que assenyala l’inici d’un nou cicle narratiu Escrita amb tècniques diverses —cartes, diàlegs, cròniques, assajos, etc—, sense renunciar a la intriga, es resol en tretze capítols i un epíleg Focalitza la situació dels milers de presoners de l’exèrcit de Napoleó que, en finalitzar la guerra de la Independència, van ser confinats, primer a Cadis i finalment a l’illa de Cabrera sense cap mena de condició Però, sobretot, és una indagació sobre la força de l’individu en situacions límit, tant pel que fa a la capacitat de domini, com a la resistència davant l’adversitat El tema es mostra a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
