Resultats de la cerca
Es mostren 2664 resultats
Sant Martí d’Escaró
Art romànic
Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…
Santa Magdalena de Sanaüja
Art romànic
Situació Petita església feta amb grans carreus ben escairats, prop de l’actual cementiri, amb una filera d’esteles collocades artificialment entorn seu X Solé L’església de Santa Magdalena és situada a l’entrada del nucli urbà de Sanaüja, vora el cementiri municipal Mapa 34-13 329 Situació 31TCG598373 Per a accedir-hi des de Biosca, cal seguir la carretera C-1412 i agafar un trencall a mà dreta que porta a la població de Sanaüja Abans de travessar el pont de la riera de Sanaüja, l’església es troba aïllada i envoltada des de l’est fins a l’oest pel cementiri XSB Història No s’han localitzat…
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió ,…
Castell de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell ECSA – A Villaró L’anomenat castell de Montan és situat a la part alta del pla de Montan Mapa 34–11253 Situació 31TCG674780 Del quilòmetre 119 de la C-1313 surt una costeruda carretera que, en 12 km, arriba a l’altiplà de Montan Aquest poble és dividit en tres nuclis El castell es troba en un serrat damunt el barri que hi ha a l’esquerra de la pista, sota de cal Castell Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta fortalesa, veïna de la torre de Montan, tot i que Montan és una de les parròquies esmentades en l’acta de…
El Castellot de la Barquera (Olèrdola)
Art romànic
Situació Ruïnes que emmarquen un edifici de planta rectangular, amb una possible torre circular al costat de ponent ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, a llevant del terme municipal d’Olèrdola Des del castell s’albirava part de la plana del Penedès Mapa 35-16499 Situació 31TCF921769 Del costat de l’església de Sant Pere Molanta, surt el camí que porta al veïnat de Can Torres de la Font Tallada Des d’aquí, un camí de terra una mica més dolent mena al mas isolat de la Barquera, des d’on, per un corriol, ens enfilarem sense gaire dificultat fins al castell, situat al turó…
Cabanes de les Escomes (Vilaller)
Art romànic
Situació Un dels refugis naturals de les Escomes, aprofitats des de fa segles ESG Aquestes construccions se situen a la partida de les Escomes, a una altitud de 1 020 m, localitzada en una petita vall, en direcció N-S, que separa la roca de l’Àliga del Pilaret de Sant Urbà Mapa 32-10 213 Situació 31TCH116058 Per a accedir-hi, al S de Vilaller surt una pista asfaltada que després de creuar la Noguera Ribagorçana puja fins a Montanui A 500 m d’haver passat el riu cal prendre a la dreta un camí sense asfaltar que puja aproximadament 2 km fins a una cruïlla que en pocs metres porta cap a l’W a la…
làmina
Música
Element rígid pla i prim, generalment de metall o fusta, que constitueix la font de so en els instruments idiòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en les cordes…
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…
muda

Muda d’una cigala
budak (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals, especialment dels artròpodes.
La muda dels artròpodes és un fenomen que els permet l’augment del gruix o de la llargada del cos, o bé, en alguns grups, l’adquisició d’una lliurea nupcial o de la maduresa sexual Si la creixença o l’adquisició de lliurea té lloc periòdicament durant la vida de l’animal, la muda també és periòdica, però en general només esdevé en l’etapa de la vida de l’animal en la qual succeeixen aquells fenòmens És un procés regulat per secrecions endocrines de glàndules específiques En els rèptils, ocells i mamífers, el fenomen de la muda implica el canvi de l’epidermis, de les plomes i del…
penombra d’una taca solar
Astronomia
Àrea exterior d’una taca solar que envolta l’ombra, la regió interna més fosca de la taca constituïda en una xarxa lineal de filaments brillants i foscs que emergeixen radialment de l’ombra.
Els filaments tenen uns 200 km de gruix, amb una vida d’unes dues hores, tot i que poden observar-se canvis en pocs minuts La seva grandària típica és d’uns 5000 km No totes les taques tenen penombra, que acostuma a aparèixer en les taques més grans i desenvolupades Hom ha observat taques grans, d’11000 km de diàmetre, sense penombra, i taques petites, de 2500 km, amb penombra La grandària de la penombra respecte de l’ombra depèn del desenvolupament de la taca i de l’activitat solar en general Durant el màxim del cicle solar, la penombra de les taques acostuma a ésser més petita…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina