Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts càlids
Collir sense plantar Són moltes les plantes desertícoles espontànies que ofereixen als humans possibilitats d’aprofitaments ben diverses Algunes directament com a ombra, refugi o tanca Altres com a font d’aliment propi o per als ramats D’altres, se n’obté aigua, combustible o material per a la construcció d’edificacions o per a la manufactura d’una multiplicitat d’atuells, des d’armes i eines a teixits i cistelles, passant per mobiliari i objectes artístics o ornamentals D’altres, encara, ofereixen principis actius per a aplicacions medicinals o psicotròpiques o matèries primeres per a…
Noves formes de treball en la societat postindustrial
El treball en la societat actual Actualment el ventall d’activitats productives és immens i d’una gran diversitat N’hi ha de molt antigues, sobretot les que es relacionen amb les tasques que proporcionen aliments, i en canvi n’hi ha d’altres que tot just s’han definit al segle XX, com és el cas de les relacionades amb l’aviació i amb la televisió També hi ha activitats que fins fa només cinquanta anys eren considerades ocupacions que la família havia d’assumir i que no transcendien el nucli familiar la cura d’infants i de gent gran, cuinar per als de casa, etc I encara hi ha tot un altre grup…
La minva de la fecunditat a la Catalunya del segle XIX
Lletra de canvi del 1702 Un dels trets més importants de la dinàmica demogràfica a Catalunya durant el segle XIX és la reducció de la fecunditat matrimonial Aquest capítol gira entorn d’aquest tema i el considera en relació amb els canvis de mortalitat, amb la distribució i la redistribució de la població i amb la transformació de l’estructura social que, hipotèticament, hauria creat les noves condicions per a un canvi dramàtic a la demografia i especialment al comportament reproductor de la població de la regió Per això, l’anàlisi es basa fonamentalment en l’associació entre la producció i…
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
Conquesta i feudalització de les terres de l’Ebre (segles XII-XIII)
Art romànic
La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no aparents, per ocupar i…
Pere Oller
Art gòtic
La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…
La pintura preromànica: tradicions iconogràfiques i formals
Consideracions prèvies Dos personatges asseguts que formen part de la pintura mural que decora l’absis de Sant Miquel de Terrassa ECSA - M Saludes Aquestes línies que segueixen són una reflexió al voltant de la problemàtica, origen i connexions dels escassos conjunts pictòrics preromànics conservats a Catalunya, sorgida de la nostra recerca per a la tesi doctoral L’anàlisi se centra en la pintura mural, atès que els manuscrits són tractats en altres capítols La primera paradoxa amb què ens trobem en encarar l’estudi de la pintura preromànica és el fet que la majoria d’obres objecte d’estudi…
El nou règim: consolidació i resistències. L’excepció de Menorca
Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…
Canvi institucional i canvi social
La intitulació d’una obra històrica de caràcter panoràmic pot semblar, potser, una mera formalitat, un requisit gairebé banal o fàcil de resoldre Fem-ho avinent, doncs, de bon començament la tria i la justificació del títol particular d’aquest treball no ha estat pas senzilla D’una banda, per les dificultats pròpies de tota periodització, que són més grans, encara, quan cal conjuminar i sintetitzar en uns pocs mots l’evolució d’àmbits d’activitats prou diferents, amb la seva seqüència específica i fins contradictòria i tot, de vegades Altrament, si la sincronia dels fets no és mai perfecta,…
Les mutacions en el mercat del treball i el problema de l’atur
Les gairebé dues dècades posteriors al 1980 no constitueixen un període econòmic homogeni, de manera que les dades d’ocupació i atur no presenten una evolució estable Tant el comportament macroeconòmic com els resultats del mercat de treball aconsellen distingir-hi quatre fases la primera és un període de crisi econòmica i forta destrucció de llocs de treball que es va iniciar a la meitat dels anys setanta i finalitzà el 1985 la segona, de recuperació econòmica i creació d’ocupació a partir de l’adhesió a les Comunitats Europees el 1986 i fins el 1991 la tercera fase representa una davallada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina