Resultats de la cerca

Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren…

Durant l’Edat Mitjana, la presència de dues confessions cristianes -catòlica i evangèlica- influí sobre les activitats musicals de la ciutat, que, de fet, es limitaren a les estrictament litúrgiques Amb la Reforma, l’orgue adquirí una certa importància i, el 1651, es creà una Schulkurrende per a difondre el cant luterà En aquest període destaquen, per les seves activitats, el kantor Andrea Crappius i la família Schildt, organistes Fou amb el duc Joan Frederic -convertit al catolicisme- que la cort de Hannover començà a tenir una activitat musical més diversificada Foren…

Ingressà al cos d’aviació de la Segona República Espanyola al març del 1937 A l’octubre fou ascendit a sergent i al setembre del 1938 a tinent Després d’aconseguir el títol de pilot de combat, fou destinat a Celrà, des d’on volà amb un Polikarpov I-15,  Xato A l’abril del 1938 passà a formar part de la Tercera Esquadra de vol nocturn, que patrullava la costa catalana per interceptar vols enemics Abaté diversos caces italians i alemanys FIAT, Heinkel i Messerschmitt, i en la darrera acció 6 de febrer de 1939, dos d’aquests darrers a Vilajuïga Dissolt l’exèrcit de la Segona…

En sentit estricte, només reben aquest nom els castells reconstruïts o edificats durant els s XV i XVI, especialment entre el 1418 i el 1528, època en què la cort hi residí gairebé constantment És aquí on començà la penetració del Renaixement italià a França Amboise, 1495, amb l’arribada de Leonardo da Vinci i altres artistes italians, i s’hi formà un dels nuclis més importants del Renaixement francès Al s XV hom habilità antics castells forts, com els de Loches i Montreuil-Bellay, i en foren construïts de nous, com els de Langeais, Plessis-Bourré, Saumur i Mehun-sur-Yèvre Del s…

L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació…

El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys enregistrà una…

Les disposicions rimades considerades més correctes són a b a b a, a b b a b, a b a a b, a a b b a d’altres presenten les formes a b b b a, a b b a a, a b a b b i encara, a a b b a, a a b a b L’origen del quintet no és clar, i en tot cas pot dependre de l’esquema rimat addició d’un cinquè vers a una estructura de quarteta preexistent, supressió d’un vers d’una sexteta, o fragmentació d’una estrofa de nou o de deu versos per raó d’un tall sintàctic o de sentit Un tipus de quintet famós fou la lira garcilasiana , feta sobre el model de B&Tasso a b a b b, essent decasíllabs italians…

Fou deixebla d’A Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa Lohengrin a les termes de Caracalla Poc després actuà a la Scala de Milà 1951 i a l’Òpera de San Francisco 1954 i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960 L'any 1966 anuncià la seva retirada Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia de Santa…

Membre d’una família d’editors de música i de violinistes, es tenen poques dades sobre la seva trajectòria Treballà juntament amb el seu germà Jean-Pantaléon Cap al 1759 la seva editorial fou comprada per la casa La Chevardière, però és possible trobar partitures amb el nom Le Clerc en anys posteriors De vegades, unit al nom Le Clerc apareix el de François Boivin, però no hi ha proves documentals que es tractés del seu soci Sembla que els dos germans foren violinistes al servei del rei Lluís XV Charles-Nicolas, concretament, ocupà aquest càrrec fins el 1761 Editaren obres de famosos…

Fou un dels membres de la família Gonzaga de Màntua, grans mecenes de les arts i particularment de la música Succeí al seu oncle el cardenal Ercole Gonzaga com a duc de Màntua, el 1556 A la seva capella musical hi figuraren noms com els de Giaches de Wert i Giovanni Giacomo Gastoldi Feu erigir la basílica de Santa Bàrbara, on es practicava una particular litúrgia amb relació al tractament de la música Molts compositors de renom, com G da Palestrina, escriviren música per a les seves celebracions Guglielmo, com altres nobles italians de l’època, freqüentà la composició musical i…