Resultats de la cerca

El fundà el monjo Sentimir al principi del segle IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’…

És situada a la depressió prelitoral o conca d’Oviedo i al vessant S de la petita serralada del Naranco, entre els rius Nora i Nalón El creixement demogràfic fou molt lent fins que l’explotació de la conca minera revitalitzà tota l’economia de la regió i començà l’expansió urbana A la funció administrativa s’afegeix la de centre financer, industrial i cultural Centre d’ensenyament superior Universidad de Oviedo, fundada el 1608 És el centre comercial de la major part de la comunitat autònoma, tret del sector costaner Les principals indústries són les metallúrgiques fàbrica d’armes des del…

Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya  i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el desenvolupament de la…

Es graduà el 1969 en Procediments Pictòrics a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona “Llotja” i en pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Des del 1971 al 2002 fou professor de procediments pictòrics i tècniques murals al primer d’aquests centres Fins a la seva mort residí i treballà a Barcelona i Sant Quirze del Vallès Des del 1972 féu una vuitantena d’exposicions individuals en ciutats dels Països Catalans Barcelona, Sitges, Valls, Lleida, Tortosa, Vic, Reus, Girona, Tortosa, Tarragona, Alacant, Andorra, etc de l’Estat espanyol Madrid,…

Lluís Ferrant i Llausàs Barcelona 1806 — Madrid 1868, pintor i acadèmic, es formà a Madrid, a l’escola de San Fernando Estigué deu anys a Roma, pensionat per l’infant Sebastià Gabriel Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando 1861 Pintor romàntic amb influències natzarenistes, és autor de quadres d’història Santa Isabel , 1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla i de retrats Museo Romántico de Madrid Germans seus foren el músic Alexandre Ferrant i Llausàs i el pintor Ferran Ferrant i Llausàs Palma, Mallorca 1810 — El Escorial, Castella 1856, format a San Fernando…

Fill de Salvador Pedrola i Parisi , feu la seva primera exposició individual el 1952 a Vilafranca del Penedès El 1954 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1956 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el premià amb la Medalla Masriera Dedicat a l’ensenyament, fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1960-78, a l’Escola Superior Tècnica d’Arquitectura de Barcelona 1965-73 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, com a catedràtic de procediments pictòrics a partir del 1973 Fou també collaborador i més tard responsable tècnic i…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…

Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp…

De formació autodidàctica, exposà per primer cop a Terrassa amb l’escultor Yepes el 1942 Exposà individualment patrocinat pels amics de les Arts 1942 i 1945 i després a Madrid 1947 El 1946 féu grup amb Joan Ponç, August Puig i Francesc Boadella, i exposaren plegats a Els Blaus de Sarrià, presentats per JVFoix en un memorable catàleg Aquesta exposició —que precedí en dos anys el Dau al Set — tingué una gran importància com a intent d’un grup jove de recerca creadora d’avantguarda dins l’aridesa cultural de la postguerra La seva pintura aleshores és figurativa, de caire realista i formes…

Dos caps femenins del costat esquerre de la taula de la coronació de Bellpuig Les santes, de rostres serens i suaus, modelats amb pinzellades circulars, fluides i visibles, porten a la mà els seus atributs ©IAAH/AM Ferrer Bassa és la figura central de l’italianisme trescentista català La seva obra ha generat debats molt encesos, però malgrat la polèmica que encara pugui envoltar la seva creació i la seva figura, no se li pot discutir el lloc privilegiat que es mereix i que la documentació evidencia de manera folgada Nascut a la darreria del segle XIII, sembla que era originari de les Gunyoles…