Resultats de la cerca
Es mostren 20271 resultats
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…
Antoni Cardoner i Planes
Metge i historiador de la medicina a Catalunya, continuador de l’obra iniciada per Lluís Comenge.
És autor, entre altres treballs, de Creació i història del Real Colegio de Cirugía de Barcelona 1936, Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró 1950, La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón 1959, L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX 1971 i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó 1973
Crònica
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Desenvolupament enciclopèdic Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a textos historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals de coneguts de la generació immediatament anterior a la seva i, algun cop, de…
Pere Virgili i Bellver

Bust de Pere Virgili, representat amb els plànols del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona a les seves mans, obra de terracota de Ramon Amadeu Grau (1745-1821) del darrer terç del segle XVIII
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Cirurgià.
Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París deixeble de Levret, intentà per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot als seus viatges Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la companyia de Gibraltar i Orà Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a l’armada Fou…
wagnerisme
Música
Corrent integrat per músics i altres artistes i intel·lectuals en defensa de l’obra de R. Wagner.
Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels primers crítics que…
Llibre d’Amic e Amat
Literatura catalana
Cristianisme
Obra mística de Ramon Llull que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana).
Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats Síntesi de la mística i la filosofia lulliana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual Els elements constitutius són l’Amic l’home, l’Amat Crist o Déu i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’…
,
cartografia
Mapa de Catalunya voltat d’una orla amb plantes de ciutats fortificades, obra de Daniel de la Feuille (1707)
© Fototeca.cat
Cartografia
Art i ciència que té per objecte la concepció, preparació, redacció i realització de mapes, així com la seva utilització.
Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, mapa, etc En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions proporció és donada per l’…
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Obra enciclopèdica iniciada el 1993 per la conselleria de cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes És d’estructura alfabètica i fins el 2000 s’havien editat tres toms dels nou que és previst que tingui l’obra completa El primer director fou Joan Marí i Tur i l’actual és Felip Cirer i Costa
Las monedas catalanas
Historiografia catalana
Obra escrita per Joaquim Botet i Sisó, publicada en tres volums en 1908-11 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les colleccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la moneda en general…
Civitates Orbis Terrarum
Gran atles urbà, obra de Georges Braun amb gravats de Jooris Hoefnagel, publicat a Colònia el 1572.
Hi ha representades diverses ciutats de l’època Aden, Barcelona, Sevilla amb una gran meticulositat El text que acompanya el gravat de Barcelona és de Florianus de Campo Les primeres edicions de l’obra són en llatí, i posteriorment se n'han fetes d’altres en alemany i francès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina