Resultats de la cerca
Es mostren 594 resultats
arena asfàltica
Geologia
Arena impregnada d’hidrocarburs pesants i olis minerals que pot servir com a primera matèria per a obtenir combustibles ( llicorella bituminosa
).
sarsaparrella
Alimentació
Aroma preparat amb olis de sassafràs i d’un bedoll, Betula lenta, emprat per a fer-ne una beguda no alcohòlica.
Els boscos monsònics al món
La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com fòrmic, acètic,…
Oaxaca
Mercat típic de la ciutat d’Oaxaca de Juárez, capital de l’estat d’Oaxaca, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del S de Mèxic, acarat a la costa del Pacífic, que s’estén en part per la zona de l’istme de Tehuantepec.
La capital és Oaxaca de Juárez Conflueixen en el relleu de l’estat les carenes de Sierra Madre Oriental i Sierra Madre Occidental, convergents en el grup de Zempoaltepec 3 395 m Parallela a la costa del Pacífic, la Sierra Madre del Sur penetra des de Guerrero El clima és tropical, amb diferenciacions regionals de 1 000 a 3 000 mm de pluviositat i poca oscillació tèrmica a la regió costanera i menys de 1 000 mm i una oscillació tèrmica més àmplia a les àrees interiors Té una densitat mitjana de població de 33,6 h/km 2 est 1992, inferior a la mitjana del país, i la majoria de la població és…
cicle dièsel

1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…
acetona

Propietats físiques de l’acetona
©
Química
Cetona, la més simple i la més important.
Líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic, d’olor pungent característica Miscible amb aigua, alcohol i nombrosos dissolvents orgànics i olis Dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres L’acetona era obinguda primitivament per destillació seca de la fusta, mitjançant la pirogenació de l’acetat càlcic, i, als anys per reacció de l’acetilè amb vapor d’aigua a alta temperatura Per raons econòmiques, aquests mètodes han quedat pràcticament abandonats en l’actualitat, la primera matèria principal és l’alcohol…
Sureda
Família d’artistes.
Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni…
Les magnòlides
Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina