Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Very Large Telescope
Astronomia
Conjunt de quatre telescopis de 8,2 m de diàmetre cadascun, que poden treballar individualment o de manera combinada, situat a l’Observatori de Cerro Paranal (Xile) i que és propietat de l’Observatori Europeu del Sud (ESO).
Entrà en funcionament a mitjan 1999, amb la installació del primer dels quatre telescopis La capacitat collectora dels telescopis que formen el VLT treballant conjuntament és equivalent a un únic telescopi de 16 m de diàmetre, la qual cosa el converteix en el telescopi òptic més gran del món A més, hom disposa de tres telescopis auxiliars d’1,8 m de diàmetre, que poden treballar en mode interferomètric amb els telescopis principals, proporcionant imatges d’una alta resolució angular El rang de longituds observables amb el VLT comprèn des de l’ultraviolat proper fins als 25…
Gaia: és viva la Terra?
Gaia era una divinitat de la mitologia grega, premiadora dels homes que respectaven les lleis de la natura i sancionadora dels transgressors Era la benevolent deessa de la Terra Una suggestiva figura ecologista “avant la lettre” Primera edició de Gaia , de James Lovelock Gaia fou el nom suggerit pel novellista i premi Nobel William Golding al biòleg britànic James Lovelock, per a designar la seva hipòtesi sobre el comportament orgànic de la Terra Segons la primera formulació de Gaia, el conjunt de tots els éssers vius del planeta pot ser considerat com una única entitat vivent…
A la descoberta de l’Univers
Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…
Galileo

Images d’erupcions volcàniques a Io preses per la sonda Galileo
Nasa
Astronàutica
La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del planeta…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
Entra en vigor el decret del Govern espanyol que facilitarà el trasllat d’empreses
El Butlletí Oficial de l’Estat BOE publica el decret del Govern espanyol que facilita el trasllat d’empreses en tot el territori de l’Estat La mesura és simultània a l’anunci d’algunes de les empreses més grans i nascudes a Catalunya del trasllat de les seus, que justifiquen pel clima polític A més de CaixaBank i Banc Sabadell, traslladen la seu social Gas Natural, Aigües de Barcelona, Abertis, Bimbo i Planeta, i la majoria trien Madrid com a destinació De les grans multinacionals catalanes que descarten canvis, en sobresurten Grifols tot i que anteriorment va traslladar la seu…
Álvaro Pombo García de los Ríos

Álvaro Pombo García de los Ríos
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Literatura
Escriptor castellà.
Autor d’una obra profundament intellectual, presentada quasi sempre amb humor i ironia Ha escrit poesia, experimental i avantguardista Protocolos 1973, Variaciones 1977 i Hacia una constitución poética del año en curso 1980, que aplegà a Protocolos, 1973-2003 2004, i narrativa, més intimista El parecido 1979, El héroe de las mansardas de Mansard 1983, premi Herralde, Los delitos insignificantes 1986, El metro de platino iridiado 1990, premi de la Crítica, Donde las mujeres Premio Nacional de narrativa 1997, La cuadratura del círculo 1999, El cielo raso 2001, Una ventana al norte 2004, Contra…
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…
Protozous
Patologia humana
Els protozous , organismes unicellulars pertanyents al regne animal, tenen una forma normalment allargada o oval i unes dimensions d’unes quantes µ d’amplada i unes desenes de µ de llargada Només algunes espècies de protozous presenten, en algun moment del seu cicle evolutiu, dimensions macroscòpiques, és a dir, visibles per a l’ull humà, per bé que en aquests casos només arriben a fer 1 o 2 mm de diàmetre Els protozous es troben àmpliament distribuïts en la natura, encara que especialment es concentren en l’aigua i els sòls Només algunes espècies de protozous s’han adaptat als organismes d’…
dicotomia
Astronomia
Fase dels planetes inferiors, Mercuri i Venus, en què solament és il·luminada pel Sol una meitat del planeta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina