Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
batalla de Las Navas de Tolosa
Història
Militar
Acció bèl·lica que tingué lloc el 16 de juliol de 1212 a l’altiplà de Las Navas de Tolosa (La Carolina, Jaén).
Els contendents foren, d’una banda, l’exèrcit del califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, que resultà derrotat, i de l’altra, una coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs Amb el consentiment d’Innocenci III foren convocats els diversos prínceps cristians a la croada contra els almohades Concentrats a Toledo, els cristians sortiren el 21 de juny en direcció al port de Muradal, al cim de Sierra Morena, prop de Despeñaperros, i, havent pres diverses fortaleses pel camí,…
Biblioteca de la Universitat de València
Biblioteca pública a l’edifici de la Universitat de València.
Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier 1719-94, amb la donació dels seus llibres uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits, i oberta al públic el 1789 El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler fou reoberta el 1837 A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat Conserva uns 269 000 volums, 2 400…
Amadeu VIII de Savoia
Història
Comte (1391-16) i duc (1416-40) de Savoia, fill i successor d’Amadeu VII.
L’any 1416, l’emperador Segimon I li atorgà el títol ducal, al mateix temps que li reconeixia el domini sobre la ciutat de Ginebra L’extinció de la branca dels Savoia-Acaia 1418 posà a les seves mans els territoris d’Itàlia amb Torí com a capital, on creà la universitat, i li donà la possibilitat d’aprofitar-se de les guerres internes de França i les guerres entre els estats italians Aquesta expansió territorial fou acompanyada de l’estructuració administrativa i legislativa, que es concretà en els Drecreta seu Statuta 1430 El 1434 deixà part del govern ducal al seu fill, Lluís I, i es retirà…
Sebastià de Cormellas
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor castellà establert a Barcelona.
Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí obres de tema…
vassallatge
Història
Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació pactada entre dues persones de condició noble.
Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el seguici dels…
cavaller
Història
Posseïdor d’un cavall i armes; era obligat a servir el seu senyor per raó del feu o cavalleria que aquest li havia donat amb la condició de no exercir cap ofici mecànic.
A l’època medieval s’imposà, en un procés ja clos al segle VIII, la preponderància del combatent a cavall Els prínceps exigien el servei militar a cavall de tots els homes lliures que disposaven de cavall i armament El genet, però, necessitava una prolongada preparació per a adquirir el domini en el maneig del cavall i de les armes escut i, sobretot, la llarga i pesada llança adoptada vers el segle X, i aviat es palesà la conveniència de disposar de combatents professionals, units alhora per un contracte de fidelitat Sota l’imperi Carolingi començaren a ésser establerts en béns…
gal·licanisme
Cristianisme
Doctrina sostinguda pel clericat francès tocant al poder eclesiàstic.
En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…
Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla
Història
Noble i erudit.
Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la…
Jorge de Montemor
Literatura
Escriptor portuguès en llengua castellana.
Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual ~1548, que dedicà a Joan III de Portugal El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l' Exposición moral sobre el salmo LXXXVI 1548, escrit en prosa i vers Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l' Epístola a Sa de Miranda , i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros , obra més coneguda com a Cancionero…
pau de Westfàlia
Història
Acords signats simultàniament a Münster i Osnabrück, el 24 d’octubre de 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
.
Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos amb llurs aliats tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna Alemanya en sortí desballestada França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica Brandenburg, protegit per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina