Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
Prevenció del xoc hemorràgic
El perill més gran de les hemorràgies és que provoquin un xoc, la qual cosa només s’esdevé quan l’hemorràgia és greu Per tal d’evitar-lo, cal diagnosticar i tractar com més aviat millor les hemorràgies que ocasionen una pèrdua de sang abundant o persistent Les hemorràgies externes es diagnostiquen simplement observant la sortida de la sang Les hemorràgies internes poden passar desapercebudes durant molt de temps, fins que la sang és expulsada per algun conducte, en el cas que siguin exterioritzables, o bé fins que la persona afectada presenti símptomes de xoc Per aquest motiu, és convenient…
La realització d’una dieta
Com ja s’ha dit, les dietes són indicades en el context de la prevenció o el tractament de diversos processos patològics Per això, de la mateixa manera que s’esdevé amb l’administració de fàrmacs o d’altres mesures terapèutiques, són els facultatius els qui les han de prescriure En aquest sentit, cal assenyalar que si una dieta no es confecciona o es duu a terme de manera adequada, el resultat pot ésser insuficient o fins i tot contraproduent, bé perquè no s’ha limitat, com calia, el consum de determinats aliments o bé perquè amb la dieta no es realitza una alimentació suficient i equilibrada…
Tipus de dietes
Poden diferenciar-se diversos tipus de dietes, segons els objectius terapèutics de cada règim alimentari i atenent a diferents paràmetres En primer lloc, de manera generalitzada, s’atén al fet que la dieta incideixi especialment en la qualitat dels aliments o bé en la quantitat en què són consumits En les dietes qualitatives , es tracta de reduir o d’eliminar al màxim el consum d’uns pocs aliments en concret, com succeeix, per exemple, en la dieta hiposòdica, on bàsicament es restringeix la ingesta de sal, o també en la dieta sense gluten que és indicada en cas de malaltia celíaca En canvi,…
Primers auxilis: prioritats i atencions generals
El primer objectiu de les atencions que es prestin a les persones afectades per una urgència mèdica ha d’ésser preservar les funcions vitals Per aquest motiu, abans que res, s’han d’examinar els signes vitals, tot seguint un ordre lògic per tal de descartar prioritàriament els trastorns més greus i no efectuar accions innecessàries La primera cosa que cal valorar és l’estat de consciència de la víctima En cas que estigui conscient, ja s’infereix que les altres funcions vitals estan actives Si està inconscient, el seu estat pot ésser degut a una alteració de les altres funcions vitals En…
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto en un gravat de M.Peleguer
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Fill del comte de Montenegro Ramon Despuig i Cotoner, estudià al collegi de Monti-sion i a la Universitat de Mallorca, on es graduà 1774 de doctor en ambdós drets Cavaller de l’orde de Sant Joan, canonge de la seu i capellà de l’exèrcit, anà a Itàlia el 1782 i, camí de Malta, presencià el terratrèmol del 1783, sobre el qual escriví Varias observaciones hechas en el terremoto acaecido en la Calabria ulterior, año de 1783 Palma 1943 A Roma, el 1783, fou visitador de la Sapienza universitat, i a Mallorca, rector i vicecanceller de la Universitat Lulliana, promotor de la Societat d’Amics del País…
caució
Dret penal
Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.
També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola
Ramon Borrell I de Barcelona
Ramon Borrell I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© (monestir de Poblet) Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona-Girona-Osona (992-1017).
Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que destruí Manresa…
Avantatges de la lactància natural del nadó
La lactància natural es considera més adequada que l’artificial per diverses raons, com ara la composició de la llet, la seva utilitat per a prevenir malalties i perquè proporciona beneficis psicològics La llet elaborada per les mames de la dona té una composició idònia per a cobrir les necessitats del nounat, d’acord amb les característiques de l’espècie humana La composició de la llet d’altres mamífers varia segons les característiques de cada espècie i, així, per exemple, conté més proteïnes com més ràpida és la velocitat de creixement Com es pot observar en la taula, la proporció de…
Fístula anal
Patologia humana
Definició És anomenat fístula anal un trastorn que es caracteritza per la formació d’un canal anormal, amb un orifici d’entrada que es localitza al conducte anal i amb un orifici de sortida que se sol trobar en la pell de les zones adjacents Les fístules anals, que poden ésser úniques o nombroses, es produeixen com a complicació de diverses afeccions, com ara fissures anals, abscessos ano-rectals, malaltia de Crohn o colitis ulcerosa Aquest trastorn sol resultar indolor, per bé que es pot observar, en la majoria dels casos, perquè des de l’orifici de sortida s’aboquen secrecions…
Abscés ano-rectal
Patologia humana
Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els abscessos ano-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina