Definició
És anomenat fístula anal un trastorn que es caracteritza per la formació d’un canal anormal, amb un orifici d’entrada que es localitza al conducte anal i amb un orifici de sortida que se sol trobar en la pell de les zones adjacents. Les fístules anals, que poden ésser úniques o nombroses, es produeixen com a complicació de diverses afeccions, com ara fissures anals, abscessos ano-rectals, malaltia de Crohn o colitis ulcerosa. Aquest trastorn sol resultar indolor, per bé que es pot observar, en la majoria dels casos, perquè des de l’orifici de sortida s’aboquen secrecions purulentes.
Causes
Les fístules anals es produeixen a conseqüència d’infeccions circumscrites de la zona, en les quals els bacteris de diversos tipus penetren als teixits profunds que envolten el conducte anal. A causa de la reacció cicatricial de la zona circumdant, la infecció s’obre camí formant un trajecte tortuós, que s’envolta de teixit cicatricial i que desemboca finalment a la pell o a d’altres òrgans.
Les circumstàncies que més sovint faciliten l’entrada dels bacteris als teixits profunds, i que per tant predisposen a la formació de fístules anals, són les erosions o fissures anals, els abscessos ano-rectals, les manipulacions quirúrgiques locals realitzades en condicions d’asèpsia insuficients, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa i els tumors malignes del conducte anal o del recte, és a dir, l’última porció de l’intestí gros.
Tipus
Segons el nombre i les característiques del trajecte que descriuen, es diferencien bàsicament quatre tipus de fístules anals: les fístules anals simples, amb un sol canal anormal; les fístules anals complexes, amb dos o més canals anormals; les fístules anals incompletes, que no tenen orifici de sortida, i les fístules anals internes, que desemboquen en un òrgan que no és la pell, com per exemple la vagina o la bufeta urinària.
Manifestacions i complicacions
La manifestació més característica de les fístules anals és el pus secretat a través dels diferents orificis a l’exterior de l’organisme juntament amb les matèries fecals, directament sobre la pell, a través del canal vaginal o a través de l’orina, que en aquests casos adopta un aspecte tèrbol.
Segons el cas, l’evacuació de secrecions purulentes es pot presentar de manera continuada, intermitent o bé ocasional. De vegades el pus és buidat espontàniament, fins i tot durant el repòs nocturn. En altres casos, en canvi, la fístula es buida únicament quan és comprimida, com ara s’esdevé per exemple mentre es camina o es defeca, o bé en asseure’s.
Una altra manifestació freqüent és la coïssor del conducte anal, que motiva el gratament reiterat de la zona i sovint ocasiona finalment un envermelliment i una inflamació notables.
La complicació més freqüent és que el trajecte de la fístula s’obstrueixi i origini la formació d’un abscés o una cavitat anormal que s’omple de pus. En aquests casos, és habitual que es manifesti un dolor intens, que precisament és degut al fet que el pus s’acumula en no poder ésser evacuat, i que es presentin alguns símptomes generals, com ara febre i decandiment.
Diagnosi
La diagnosi se sol inferir per la presència de secrecions purulentes i és confirmada mitjançant un tacte rectal i la visualització del conducte anal amb un instrument senzill anomenat anoscopi.
Per tal de descartar l’existència d’altres trastorns, hom practica igualment una rectosigmoïdoscòpia introduint una sonda per l’anus per tal de poder estudiar l’interior de l’intestí gros.
Tractament
El tractament és quirúrgic i consisteix generalment a extirpar la fístula i reparar els teixits danyats. Hom administra també antibiòtics per tal de prevenir la propagació del procés infecciós.
Després de la intervenció, de vegades es produeix una lleugera incontinència fecal, ja que els esfínters anals poden quedar debilitats.
Quan les fístules són nombroses en alguns casos cal, prèviament, interrompre el trànsit de les matèries fecals amb la col·locació provisional d’un anus contra natura, la qual cosa significa seccionar quirúrgicament l’intestí i suturar-ne l’extrem lliure a les vores d’una incisió que es practica a la paret abdominal.
El tractament dels trastorns causants eventuals, com ara malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, és indispensable per tal de garantir que les fístules no es tornin a presentar.