Definició
És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte. La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona. Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment. Els abscessos ano-rectals poden constituir el punt de partida de processos infecciosos més greus, com una septicèmia o invasió massiva de la sang per part dels microorganismes causals.
Causes
Els abscessos ano-rectals solen ésser ocasionats per diversos tipus de bacteris que normalment habiten a l’intestí gros, com és el cas de l’Escherichia coli, que, a través dels orificis de sortida de les glàndules del conducte anal, o bé de petites erosions de la superfície, penetren als teixits profunds. Per aquesta raó, en molts casos hi ha l’antecedent d’altres trastorns locals que afavoreixen la infecció, com ara fissures anals, colitis ulceroses o malaltia de Crohn. També són considerats factors predisposants el restrenyiment persistent, ja que les matèries fecals dures poden lesionar la superfície del conducte anal o del recte, i els episodis reiterats de diarrea, perquè en aquests casos el contacte entre els bacteris continguts en les matèries fecals i aquestes superfícies s’esdevé en una freqüència superior a la normal.
Manifestacions i complicacions
La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb dolor local, que de vegades es propaga a les natges o l’abdomen i que en molts casos s’incrementa quan hom defeca, camina o bé quan s’exerceix pressió en la zona propera, per exemple en seure.
Si l’abscés es localitza a prop de la superfície, pròxim al conducte anal, es pot observar que la zona s’inflama, s’escalfa i s’envermelleix.
En alguns casos, quan l’orifici pel qual han entrat els bacteris es troba considerablement dilatat, una part del pus contingut a l’abscés pot ésser buidat espontàniament i expulsat de l’organisme durant l’acte defecatori, juntament amb les matèries fecals.
Gairebé en tots els casos, tard o d’hora es presenta malestar general i s’esdevé un augment de la temperatura corporal, que sovint supera els 38 o 39°C i s’acompanya d’esgarrifances.
A mesura que l’abscés evoluciona es produeix una gran resposta als teixits veïns i es forma al voltant del teixit infectat una capa de teixit fibrós que el separa dels teixits sans. Així, en les fases més avançades, els bacteris contaminants queden confinats a l’interior de l’abscés. Tanmateix, però, en les fases inicials, quan la barrera fibrosa encara no s’ha format, o bé quan els bacteris són molt agressius, la infecció es pot propagar als teixits més propers, i originar la formació de fístules o comunicacions anormals entre el conducte anal o el recte i la pell, o a d’altres punts de l’organisme, a través de la sang.
Diagnosi
Quan l’abscés es localitza als teixits superficials del conducte anal, la diagnosi s’efectua senzillament amb la inspecció visual de la zona.
Si l’abscés afecta els teixits profunds, en canvi, per a realitzar la diagnosi cal practicar un tacte rectal, que permet de detectar la presència de zones doloroses o deformades, o també un tacte vaginal, ja que aquest òrgan se situa a prop del recte.
Tractament
L’únic tractament que ofereix una garantia total d’èxit és el quirúrgic, i consisteix bàsicament a practicar una incisió a la superfície de l’abscés, buidar-ne el contingut i finalment reparar els teixits danyats a través de diversos tipus de sutures.
Hom empra en aquests casos fàrmacs antiinflamatoris per a reduir la inflamació i atenuar el dolor, i de vegades s’administren medicaments antibiòtics fins que no es realitza l’operació per a prevenir una propagació del procés infecciós.