Avantatges de la lactància natural del nadó

La lactància natural es considera més adequada que l’artificial per diverses raons, com ara la composició de la llet, la seva utilitat per a prevenir malalties i perquè proporciona beneficis psicològics.

La llet elaborada per les mames de la dona té una composició idònia per a cobrir les necessitats del nounat, d’acord amb les característiques de l’espècie humana. La composició de la llet d’altres mamífers varia segons les característiques de cada espècie i, així, per exemple, conté més proteïnes com més ràpida és la velocitat de creixement. Com es pot observar en la taula, la proporció de substàncies nutritives que conté la llet de dona és diferent de la d’altres espècies. A causa d’aquestes diferències, el nodrissó humà patiria de trastorns o deficiències si fos alimentat amb llet natural d’una altra espècie. Així, la llet de vaca conté moltes més proteïnes que la de dona, i a més una proporció relativament alta correspon a caseïna. Aquesta proteïna forma uns coàguls a l’estómac que poden dificultar-ne la digestió. La quantitat total de greixos és similar en ambdós tipus de llet, però la seva qualitat és diferent. La llet de vaca conté molt menys àcid linoleic que la llet humana, i aquesta substància constitueix un àcid gras essencial per al desenvolupament de l’infant. La quantitat de minerals continguts en la llet de vaca és molt superior a la que conté la llet humana, la qual cosa pot originar trastorns de l’equilibri intern. En definitiva, a causa de la seva composició inadequada, la llet d’animals no pot ésser emprada, en un principi, en l’alimentació del nodrissó.

Un altre dels avantatges de la lactància natural per sobre de qualsevol altra forma d’alimentació és que proporciona protecció enfront de diverses malalties i trastorns. Així, la llet humana conté anticossos, sobretot del tipus IgA, elaborats per l’organisme matern. Aquests anticossos es dipositen al tub digestiu del nen i el protegeixen especialment de les infeccions que es puguin adquirir per via digestiva. Així es completa la dotació d’anticossos que l’infant rep de la mare, ja que aquest tipus d’immunoglobulines no passen a través de la placenta. D’altra banda, els trastorns digestius són en general molt menys freqüents en els infants alimentats amb lactància natural, ja que la llet materna sempre es troba a la temperatura adequada i sempre és fresca.

La lactància materna redueix també les possibilitats que l’infant presenti trastorns al·lèrgics. En primer lloc, no pot causar al·lèrgia a la llet de vaca, un trastorn que experimenten entre 5 i 10 nens de cada 1.000 alimentats amb llet artificial. A més, s’ha comprovat que alguns trastorns al·lèrgics, com la dermatitis atòpica, són menys freqüents en els infants alimentats amb llet natural.

Un altre trastorn menys freqüent en els nens alimentats amb llet materna és l’obesitat. L’infant que mama controla ell mateix la quantitat de llet que pren, i no sol ultrapassar la necessària, de manera que no tendeix a engreixar-se massa. En canvi, quan l’infant és alimentat amb biberó, els pares solen insistir que se l’acabi sempre, de manera que és més fàcil que hi hagi excés de pes. La lactància materna és també beneficiosa per a la dona. S’ha pogut comprovar que el càncer de mama és menys freqüent entre les dones que han donat mamar que entre les que no ho han fet.

Un altre gran avantatge de la lactància materna és que comporta beneficis psicològics a la dona i l’infant. Amb la lactància natural es reforcen notablement els vincles entre mare i fill, ja que en cada mamada s’estableix un corrent afectiu que no es produeix en cap altra situació. Aquesta relació és molt positiva per a la maduració psicològica de l’infant.