Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
Argos
Ciutat
Ciutat del Peloponès, Grècia, al nomós d’Argòlida.
Nucli comercial i industrial cigarrets Els poemes homèrics fan d’Argos la capital de rei Agamèmnon, fet que reflecteix la seva importància dins la civilització micènica Després de la invasió dels doris, durant els segles VIII i VII aC, Argos superà les ciutats rivals de Tirint i Micenes i, sota el rei Fidó, arribà a dominar tota l’Argòlida i part del Peloponès La seva rivalitat amb Esparta, que s’alià amb moltes de les seves ciutats enemigues, la portà a greus derrotes segles IV i V aC i a la pèrdua de la seva preponderància Intervingué al costat d’Atenes contra Esparta a la…
Climent Peix i Armengou
Literatura catalana
Sastre, corrector i escriptor.
La seva lírica reflecteix un món sensible i delicat, lligat al món dels somnis, i utilitza magistralment els diminutius i els adjectius per tal d’amarar la seva escriptura d’impressions Després d’una vida escrivint, publicà el primer llibre, Poemes 1980, coincidint amb els seus setanta-cinc anys El 1987 Climent Forner publicà una mostra de la seva obra a l’antologia conjunta Poesia escollida Climent Peix, Pere Tuyet, Josep M Claret , dins la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”, on hi fou redactor i també hi publicà, anys més tard, Rumbs blaus 1996 Fou coautor, amb el mateix…
,
Letònia 2012
Estat
El 18 de febrer es va produir un referèndum de gran ressò nacional i internacional a Letònia La consulta preveia la possibilitat de reformar la Constitució letona per tal que el rus, llengua materna del 37,5% dels habitants del país, fos adoptat com a cooficial Els mitjans de comunicació a Rússia van pressionar fortament per la victòria d'aquesta reforma constitucional i van denunciar repetidament que gran part de la població russòfona el 14% del total no tenia dret a votar-la, atès que no són considerats ciutadans letons El fet cert és que, amb una participació del 71%, la reforma va ser…
Pedro Calderón de la Barca
Música
Dramaturg castellà.
Vida Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca 1614-21, època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari El 1651 fou ordenat de sacerdot El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del mateix argument…
regió d’Oriola
Regió del País Valencià, de parla castellana.
Situada al SW, és formada per tres comarques discontínues, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura, separades l’una de l’altra per dues comarques de parla catalana, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó La regió ocupa 1 636,32 km 2 i ha duplicat la població durant el s XX de 108 927 h l’any 1900 ha passat a 253 853 el 1981 equivalents a 155 h/km 2 , densitat lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, amb un creixement regular i sostingut Al Baix Segura, però, aquest creixement ha esdevingut lent a partir del 1950, en contrast amb el Vinalopó Mitjà, que atreu…
frenologia

Dibuix de les àrees del cervell amb les respectives funcions psíquiques
Antropologia
Teoria sobre la correspondència de les funcions cerebrals i llur localització.
Formulada per FJ Gall, postulava que les funcions psíquiques són localitzades en unes àrees determinades del cervell, que a major desenvolupament d’aquestes àrees correspon una intensitat anàloga de les funcions que hi radiquen, i que aquest desenvolupament es reflecteix en la morfologia externa de la caixa cranial, cosa que permetria, mitjançant un examen del cap, de descobrir les tendències innates dels individus Bé que hom ha demostrat que el primer dels supòsits de la frenologia és en gran part cert, el caràcter fallaciós dels altres abocà al fracàs els intents d’aplicació…
Jean Renoir
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de…
Oriol Maspons i Casades

Autoretrat d’Oriol Maspons
© Oriol Maspons
Fotografia
Fotògraf.
Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici Arte visigodo en España , de Pere de Palol La Universidad de…
Wayne Wang
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen xinès.
Anà als EUA a 17 anys, on estudià art, fotografia, cinema i televisió Retornà al seu país als anys setanta, on féu algunes sèries de televisió d’encàrrec Posteriorment retornà als EUA i participà en la direcció i el guió del film policíac d’ambientació xinesa Chan is Missing 1982, que el projectà més enllà del cinema independent Gran part de la seva producció cinematogràfica gira entorn de les comunitats xineses emigrades als EUA, que reflecteix amb una combinació d’ironia i dramatisme Cal esmentar-ne Dim Sum A Little Bit of Heart 1985, Eat a Bowl of Tea 1989, Life Is Cheap But…
Lo temple de la glòria
Poema, segurament anònim i de data incerta, conservat només fragmentàriament, que fou traduït al castellà i editat per primera vegada el 1847 per Magí Pers i Ramona.
L’obra Hom l’atribuí primer a un inexistent Josep Fontaner, del segle XVII posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del segle XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caràcter romàntic Sigui com vulgui, sembla ser obra d’una persona exiliada És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes el seu conjunt, però, té força originalitat i dignitat D’una…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina