Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
pardal roquer

Pardal roquer
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14 cm, que és de color gris bru, ratllat de bru fosc, amb les parts inferiors més pàl·lides i té una taca groga difosa al pit.
Habita en indrets rocallosos, pedregars, runes, etc, al S de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al S dels Balcans, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica
minà

Minà
India Biodiversity Portal (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids, de 35 cm, que és negre brillant, amb una taca blanca a cada ala, i té carúncules grogues al cap; el bec i les potes també són grocs.
S’alimenta essencialment de fruita i és molt apreciat com a ocell de gàbia, car és fàcilment domesticable i imita sorolls i el llenguatge humà millor que els psitaciformes Habita a l’Índia, a Sri Lanka i a l’arxipèlag de les illes Sonda
donzell
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de fins 15 cm de longitud, amb el cos allargat, vermellós, el ventre més clar, i una taca arrodonida al centre de l’acabament de la cua.
Habita en fons sorrencs, pròxims a les roques, a més de 50 m de fondària
Els cetacis: balenes i dofins
Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…
pardal xarrec

Pardal xarrec
Lip Kee (cc-by-sa-2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14cm, que és de colors més vius que el pardal, amb el pili bru xocolata i una taca negra a la zona auricular, i no presenta dimorfisme sexual.
Habita a gairebé tota l’Europa continental i a Sicília És comú a la Catalunya continental
tord flassader

Tord flassader
Xavier Rufray (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 10 cm de llargària, d’un color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l’aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d’un color terrós fosc.
Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans
Llebre
El tret més característic de la llebre Lepus europaeus és la taca negra que presenta a la cara posterior de les orelles Altrament, a diferència del conill, té la llargada del peu posterior de més de 10 cm i la de la sèrie dentària de més de 16 mm Té els ulls grans, la cua curta i els exemplars grans poden arribar a pesar entre 5 i 6 kg Als peus, les callositats plantars, que presenten la majoria dels mamífers, són substituïdes per coixinets de pèls llargs i llanosos Les femelles són una mica més grans que els mascles Xavier Palaus És un mamífer de talla mitjana, en relació a la…
Els caràngids: sorells, palomides i afins
Formen una família remarcable per la seva diversitat, amb més de dues-centes espècies repartides per tot el món Tenen, doncs, una àmplia distribució geogràfica i algunes de les seves espècies són d’una gran importància pesquera Des del punt de vista morfològic, es caracteritzen pel fet de tenir la corba de la línia lateral molt pronunciada i acabada, en alguns casos, en escudets ossis Són uns grans nedadors, de cos més aviat comprimit, recobert de petites escates cicloides i acabat en una aleta caudal escotada Tenen dues aletes dorsals i una d’anal que poden amagar-les en unes petites…
exsudació
Construcció i obres públiques
En una calçada en la qual s’ha aplicat un tractament asfàltic superficial, taca que apareix en la superfície a causa de la migració de betum que ha quedat lliure, per un excés de reg o per segregació de la grava menuda.
junclà
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 20 cm de llargada i de color verd o verd groguenc, amb ratlles o faixes blaves i una taca negra darrere els ulls i als costats de la cua.
No té valor comercial, i abunda en els fons rocallosos del litoral dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina