Resultats de la cerca

L' enganxall automàtic permet l’acoblament i el desacoblament sense que cap home s’hagi d’introduir entre els vehicles a més, duu incorporats els connectors per als diferents circuits elèctrics, pneumàtics de fre, de calefacció, etc L' enganxall manual , consistent en ganxos units per un tensor roscat, és encara molt emprat a Europa en vagons de càrrega Per un acord internacional, hom tendeix a substituir-los per enganxalls automàtics de tracció i de xoc que permeten, d’altra banda, l’eliminació dels topalls Al Japó aquesta substitució ja fou feta l’any 1925 Als EUA i al Canadà l’enganxall…

L’enregistrament i la reproducció del so L’enregistrament del so és la tècnica mitjançant la qual un senyal sonor, dins de la banda audible humana, és fixat en un suport material de manera que pugui ser conservat i, per tant, reproduït posteriorment Sigui quin sigui el procediment pel qual els sons s’enregistren primer i es reprodueixen després —que, com veurem, són múltiples—, a l’inici i al final d’aquest procés és imprescindible transformar una forma d’energia en una altra Al començament, és necessari transformar l’energia associada als sons vegeu “Ones, so i llum” , que és una energia de…

La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient entre el…

Vida Estudià violoncel i composició al Conservatori de París Exercí com a professor de l’Escola Normal de Música de l’esmentada ciutat, i com a director de l’Escola d’Art Martenot de Neuilly Creà l’instrument electrònic ones Martenot , que presentà a l’Òpera de París l’any 1928, l’únic d’aquella època que encara s’utilitza Molts compositors escriviren obres per a ones Martenot, com D Milhaud, O Messiaen, A Jolivet, A Honegger o E Varèse, entre d’altres El mateix inventor, juntament amb la seva germana Ginette, era concertista d’aquest instrument També amb la collaboració de Ginette creà el…

La diferència entre el moviment del sistema en ressonància o fora de ressonància és que, per a una mateixa intensitat de força, l’amplitud en el primer cas és molt més gran En altres paraules, el sistema no oposa gairebé resistència Un esforç mínim condueix a una resposta màxima Un exemple quotidià es dona en els gronxadors dels parcs infantils per tal de mantenir l’oscillació amb un esforç mínim i un resultat òptim, cal sincronitzar els cops que s’hi apliquen amb la freqüència natural pròpia d’oscillació del gronxador L’existència de diverses freqüències de ressonància en un mateix sistema…

El so es percep per mitjà de l’orella, i el sentit de l’oïda s’encarrega de transmetre al cervell tota la informació necessària per a convertir-lo en impulsos nerviosos a través del nervi auditiu Des del punt de vista físic, la diferència entre soi soroll és donada per la forma de les seves ones, que és regular en el so, perquè les seves vibracions són iguals, i irregular i aleatòria en el soroll El so, segons això, pot ser d’acuïtat determinada, quan és assimilable a una freqüència fixa…

Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és…

Les càpsules es classifiquen en dos grans grups, segons que siguin sensibles a l’amplitud del moviment de la punta de l’agulla o a la seva velocitat de desplaçament Entre les primeres hi ha les piezoelèctriques , les de resistència variable , les fotoelèctriques i les de condensador entre les segones, les magnètiques i les dinàmiques Les càpsules piezoelèctriques són basades en la propietat que tenen certs materials de carregar-se elèctricament en ésser deformats Són emprades en equips de reproducció econòmics i portàtils Les càpsules de resistència variable són basades en la variació de…