Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
Maimònides
Filosofia
Judaisme
Nom amb què és conegut en la tradició europea el filòsof, metge i talmudista hebreu Mosĕ ben Maimon, anomenat Rambam en el judaisme i Abū Imram Mūsà ibn Maymūn en la literatura àrab.
S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade residí a Fes 1160, a Palestina 1165 i a Egipte el Caire, on fou el cap de les comunitats jueves Ultra la seva vasta producció mèdica tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc, o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna i científica com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur , es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn ‘Guia dels perplexos’, 1190 traducció hebrea Moré Něbukim Aquest escrit constitueix l’obra teològica més completa del…
Nâzim Hikmet Ran
Literatura
Poeta turc.
Participà, de jove, en les lluites nacionalistes de Mustafà Kemal, i, atret per la revolució soviètica, anà a Moscou 1921, on prengué part en l’acció del grup futurista Havent retornat a Turquia, influí extraordinàriament els artistes joves i els militants d’esquerra La seva activitat li comportà successius empresonaments i deportacions durant 17 anys Després d’una llarga vaga de fam, aconseguí d’ésser amnistiat 1950, però, s’hagué d’exiliar Lluitador infatigable, sabé innovar la literatura del seu país i l’alliberà dels motlles orientals i occidentals als quals era sotmesa Pels seus…
Pau Monguió i Segura
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1889, fou influït sobretot per August Font i Carreras Treballà a Tarragona, on collaborà amb Font i Carreras en l’obra del seminari i construí l’església i el convent dels carmelites 1897 —en estil neogòtic—, el passeig de Santa Clara, la fassina de la Chartreuse, la reixa d’entrada a la catedral, etc Ultra a Tortosa, on feu l’escorxador 1904-06 i el mausoleu del general Reading, entre altres obres, desenvolupà la seva major activitat a Terol, on el 1901 ja dirigia la restauració del claustre de San Pedro Allà fou arquitecte provincial i municipal, i hi…
concubinat
Dret
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.
És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili En el món grecoromà, el concubinat ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial era tolerat Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller Aquesta tolerància envers el…
adipat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid adípic.
L’única sal tècnicament important és l’ adipat d’hexametilendiamina sal de niló , primera matèria emprada per a la fabricació del niló 66 Els èsters utilitzats industrialment són, en canvi, molt nombrosos, i llur principal aplicació és la plastificació de les resines sintètiques i de derivats cellulòsics en les indústries de plàstics i pintures Els de pes molecular elevat i, per tant, poc volàtils són molt utilitzats per al poli clorur de vinil, al qual comuniquen excellents característiques a baixa temperatura Fins fa pocs anys, el més important era l’ adipat de bis 2-etilhexil , que bull…
roscadora
Tecnologia
Màquina eina especialment concebuda i construïda per a roscar superfícies cilíndriques llises interiors o exteriors o ambdues alhora.
Les roscadores solen treballar per l’acció d’una eina de tall, un mascle si la rosca ha d’ésser interior o una filera si ha d’ésser exterior, o, en el roscatge de rosques exteriors, per pressió de dos rodets del mateix diàmetre o de dues puntes dentades Quan hom ha d’efectuar el roscatge de poques peces, sol emprar el torn o la fresadora, mentre que quan es tracta de sèries llargues recorre a la roscadora, que té una gran producció i una gran precisió Algunes roscadores poden efectuar roscatges interiors i exteriors, mentre que d’altres, com la que treballa per pressió, només els…
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la brolla de…
antijuridicitat
Dret penal
Característica que hom exigeix d’una acció per poder-la considerar delictiva.
Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi definit com…
alitzarina
Química
Colorant vermell núm 58 000 del Colour Index
.
Cristalls roig taronja que es fonen a 290°C i se sublimen fàcilment, molt poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en les solucions aquoses alcalines amb coloració violada Durant molts segles fou extreta de l'alitzari actualment és preparada a partir de la “sal d’argent” sal sòdica de l’àcid 2-antraquinonasulfònic per fusió alcalina oxidant escalfament a pressió amb solució molt concentrada de sosa càustica i clorat sòdic seguida de dissolució en aigua i precipitació per un àcid L’alitzarina és un colorant per mordent, que forma amb els òxids dels metalls pesants laques…
albada
albada L' albada (1965), de Picasso
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per Sant Joan i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina