Resultats de la cerca
Es mostren 7457 resultats
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…
Sant Joan de Bellcaire

Exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire
© JoMV
Església
Església del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…
literatura alexandrina
Literatura
La literatura grega que, des d’Alexandre el Gran fins a August, es desenvolupà sobretot en els grans centres del Mediterrani oriental, i que tingué a Alexandria d’Egipte el focus d’irradiació més important.
D’aquí que el mot alexandrí, evocador d’un estil particular, sigui aplicat no sols a l’activitat literària sorgida en aquella ciutat sinó a la d’altres focus secundaris com Pèrgam, Siracusa, Antioquia, Tars, etc En aquests centres urbans, exponents d’una nova societat i de població bigarrada i cosmopolita, entraren en crisi la concepció del món i la sensibilitat clàssiques, les quals, en ésser substituïdes per valors nous, donaren lloc a una literatura d’orientació i resultats radicalment diferents que, segles després, repercutiren en el món occidental, ja que permeteren la…
art georgià
Art
Art desenvolupat a Geòrgia.
Dels primers anys de l’era cristiana, hom pot esmentar els tipus de casa dits darbazi , amb una cúpula central esglaonada, oberta en el seu centre Amb el cristianisme segle IV, l’arquitectura és eminentment religiosa De característiques semblants a l’evolució de l’arquitectura armènia, les esglésies georgianes tenen una reminiscència siríaca Entre les més antigues destaca la basílica de Sió, a Bolnisi segle V, de tres naus separades per pilastres que suporten arcs Al segle VI apareix un tipus de basílica de tres naus separades per murs, la comunicació entre les quals és feta a través de…
art etiòpic
Art etiòpic. Fresc del monestir de Kebran, al llac Tana
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Etiòpia.
El caràcter híbrid d’algunes de les seves manifestacions no permet de distingir si són obra d’artistes estrangers, influïts per la tradició local, o de nadius que seguien models estrangers Cal cercar les restes més antigues d’aquest art en les representacions rupestres, humanes i zoomòrfiques, de la zona d’Eritrea Les invasions de pobles sud-aràbics que hi hagué al territori d’Etiòpia es reflectiren en l’anomenat període paleoetiòpic , del qual encara hi ha restes, principalment a la ciutat d’Axum Els temples, els palaus i les tombes mostren un tipus d’edifici alçat sobre un podi de grades,…
art etrusc
L’amfiteatre, excavat a la roca, de Sutri (segle I aC)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pel poble etrusc.
Tingué el moment culminant en l’època de l’alt arcaisme segles VII-VI aC, període que tenia inicialment influència oriental i, a la fi, rebé ja influències gregues mitjançant la ceràmica d’importació coríntia i àtica La influència oriental és clara en l’orfebreria, els bronzes i les ceràmiques, com les trobades a la tomba Regolini-Galassi Sota la influència grega s’inicià la gran escultura amb motius d’animals fantàstics i també la gran escultura de terracota per als temples, com les de Vei Apollo, Mart, d’autor conegut pel nom de Vulca A partir del segle IV l’art etrusc perdé…
Josep Maria Nadal i Farreras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, sociolingüista i historiador de la llengua.
Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…
,
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…
Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona

Restes de la necròpolis paleocristiana de Tarragona conservades a l’exterior del museu
© Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona
Museu
Museologia
Museu monogràfic de la necròpolis paleocristiana de Tarragona, inaugurat el 1930 i que forma part del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona.
La necròpolis paleocristiana segles III-V dC es troba situada en l'espai que delimiten l’avinguda de Ramón y Cajal, l’avinguda de la Independència, la fàbrica de Tabacs i l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer De gran extensió 2051 tombes, conserva una sèrie d'estructures i edificis corresponents a fases i usos diversos Les restes aparegueren l'any 1923, amb l'inici dels treballs de construcció de la fàbrica de Tabacs Inicialment, les excavacions arqueològiques anaren a càrrec del Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de Josep Coromines i…
espasa

Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària…