Resultats de la cerca
Es mostren 15338 resultats
Posidó

Posidó d’Artemisi
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop Venerat arreu en…
Pénicaud
Història
Família d’esmaltadors de Llemotges dels s. XV i XVI.
Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du Louvre i al…
Pere Màrtir Veciana i Civit
Història
Comandant de mossos d’esquadra.
Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, fundador d’aquest cos i batlle de Valls, fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló el Carrasclet El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns Ciutadà honrat de Barcelona 1741, fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a Valls, càrrec en el qual cometé alguns abusos Casat…
melodia infinita
Música
Expressió utilitzada per R. Wagner (unendliche Melodie) en Zukunftsmusik ('Música del Futur', 1860) com a definició del seu ideal d’una música dramàtica sempre característica i allunyada, per tant, de qualsevol fórmula convencional.
Potser per la tendència del compositor a disposar les escenes dels seus drames musicals sense pauses i amb transicions força elaborades de l’una a l’altra amb cesures totalment definides quasi només entre acte i acte, el terme ha estat mal interpretat, tal com afirma Carl Dahlhaus En lloc d’haver d’entendre ’melodia infinita’ com a melodia mai no interrompuda, s’hauria d’entendre en el sentit de música ’sempre melòdica', és a dir, sempre ’característica’ o ’significativa', una melodia que pot estar dividida en seccions i articular-se amb cadències o pauses, però que evita les figures i…
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu…
vint-i-dosena
Música
En l’orgue, joc labial, obert i de la talla dels principals.
Actualment és el joc simple més agut de l’instrument excepte en els orgues italians Aparegué ja al segle XVI, en la descomposició del Blockwerk unitari, fins i tot duplicat i triplicat a causa de la seva debilitat Cadascun dels seus tubs sona una vint-i-dosena justa interval equivalent a tres octaves més amunt de la nota que correspon a la tecla polsada, sempre per sobre del flautat de 8', reforçant-li així el vuitè harmònic El tub més greu només té 1’ 30,48 cm de llargada, per la qual cosa en arribar al sol4 aconsegueix el sostre més agut, artísticament audible, i torna a reprendre una…
Jaume Gras i Vila
Literatura catalana
Dramaturg i traductor.
Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port Royal de…
Les teligonàcies
Constitueixen aquesta petita família mediterrània només tres espècies, de les quals una, Theligonum cynocrambe , viu a les nostres ter res Les teligonàcies són herbes de fulles ellíptiques i enteres, glabres i un xic carnoses Fan les flors unisexuals, petites i poc vistents, amb el periant molt reduït i les disposen de forma dioica, agrupades en petits glomèruls a l’axilla de les fulles les femenines, d’ovari ínfer, produeixen petits fruits secs nuciformes Pel que fa a l’espècie que ens afecta, és una herbeta tendra i sarmentosa —hom l’anomena, a Mallorca, herba molla— que viu arrapada als…
El talp cec
El talp cec Talpa occidentalis és una espècie endèmica de la península Ibèrica Un cop contrastades les cites indirectes, i després d’haver descartat les que el confonien pel nom vulgar amb altres espècies, als Països Catalans s’han mantingut les cites de talp cec a la serralada Ibèrica Gúdar i Javalambre i a la Vall d’Aiora, on també hi pot haver confusió nominal amb el talpó comú Microtus duodecimcostatus i on localment se l’anomena topo De fet, però, cal dir que només hi ha una observació confirmada de l’espècie, concretament una del 1993 corresponent a un exemplar trobat mort de feia…
Steve Dale Trumbo Hawkes

Steve Dale Trumbo Hawkes
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot, després de dues temporades al Fórum de Valladolid 1983-85, en les quals fou el màxim rebotador de la Lliga ACB, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1985-92 La primera temporada, en no tenir encara la nacionalitat espanyola, inicialment només jugà la competició europea, però finalment va disputar els últims partits de l’ACB i el play-off pel títol Amb el Barça aconseguí la Recopa d’Europa 1986, la Copa Korac 1987, quatre Lligues 1987-90, tres Copes del Rei 1987, 1988, 1991 i la Copa Príncep d’Astúries 1988 Com a entrenador del FC Barcelona fou entrenador ajudant d’Aíto García Reneses en el…