Resultats de la cerca
Es mostren 5739 resultats
Francesc Comte
Literatura catalana
Historiografia catalana
Història
Dret
Historiador i poeta.
Vida Fou notari d’Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís Vileta…
, ,
Francesc Català i Roca
Portada de la Guia de Catalunya, de Josep Pla i il·lustrada per Francesc Català i Roca
© Fototeca.cat
Fotografia
Cinematografia
Historiografia catalana
Fotògraf i cineasta.
Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…
, ,
Enric Jardí i Casany
Historiografia
Literatura
Dret
Art
Assagista, historiador, advocat i crític d'art.
Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Nonell i altres…
, ,
Umberto Eco

Umberto Eco
© Thessaloniki Book Fair
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Filòsof, assagista i novel·lista italià.
Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a la jubilació 2007 i on,…
Cristòfor Despuig i Savertés
Literatura catalana
Historiografia catalana
Història
Prosista.
Vida i obra Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa Fill de Pere Joan Despuig Segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià La seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560 Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers…
,
Santa Maria de Llinars o del Prat (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli urbà del poble de Llinars S’hi celebra culte regularment Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 La població de Llinars del Vallès s’ubica al quilòmetre 10,2 de la carretera C-251 de Granollers a Sant Celoni Història La parròquia de Santa Maria de Llinars és coneguda des de l’any 919 31 d’agost, en un document recollit en els Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona Es tracta d’una donació que un tal Fortuny fa de tot el que té i de si mateix a la casa de Santa Maria, situada al Vallès, a la vila de Santa Maria de Llinars L’any…
La pluralitat religiosa
Aquest mapa vol mostrar la pluralitat religiosa en els diversos estats del món Necessàriament, aquesta presentació és esquemàtica, per això no s’hi pot veure ni la presència de religions relativament minoritàries, ni els matisos que en alguns casos caldria recollir quan intentem palesar la convivència de diferents religions o confessions I, amb tot, la distribució que presenta ens ajuda a entendre les grans àrees d’implantació religiosa arreu del món vegeu els mapes 32 i 33 Aquesta situació, que aquí es proposa com si fos una fotografia actual, és el resultat de segles d’història en què…
Guineu
La guineu Vulpes vulpes és de grandària mitjana no arriba als 90 cm entre el cap i el cos i té un pes màxim de 9 kg Té la cua caracteristicament poblada i, almenys, tan llarga com la meitat de la longitud del cap i el cos La pupilla dels ulls és oval Marta Dòria La guineu és un cànid de grandària mitjana La longitud del cos cap inclós és de 55-85 cm, la de la cua de 28-46 cm, la de l’orella de 7-11 cm i la del peu de 11-18 cm el seu pes és de 4-8 kg, excepcionalment més Els mascles són una mica més grans que les femelles El pelatge és llarg i brillant, habitualment de color vermellós, la…
Dragó rosat
Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…
La guerra dels Trenta Anys i la guerra dels Segadors. 1618-1659
La guerra dels Segadors fou una de les guerres realitzades per exèrcits professionals sovint amb dret de pillatge sobre la població civil que, durant trenta anys, van assolar l’Europa central Del conjunt d’aquestes guerres europees disperses se n’ha dit guerra dels Trenta Anys Els escenaris bèllics de la guerra dels Trenta Anys Per sota de l’aparença d’una guerra de religió entre catòlics i protestants, la guerra dels Trenta Anys, i la guerra dels Segadors que en formà part, fou una guerra per redefinir les àrees d’influència de les grans potències europees De retop, els Països Baixos i…