Resultats de la cerca
Es mostren 5886 resultats
Mundo Deportivo
Publicacions periòdiques
Esport general
Diari en castellà, degà de la premsa esportiva de l’Estat espanyol.
Nascut al febrer del 1906 amb el nom d’ El Mundo Deportivo , és la publicació esportiva més antiga que se segueix editant a Espanya i la segona més antiga d’Europa, per darrere de La Gazzetta dello Sport Inicialment, es publicà com a setmanari, però posteriorment fou bisetmanal del gener al setembre del 1923, trisetmanal 1923-24, quadrisetmanal 1924-29 i diari des del 1929 Fou impulsat per Jaume Grau i el seu primer director esportiu fou el pioner de la premsa escrita Narcís Masferrer tingué en l’encert periodístic de Josep Torrents la seva oportunitat d’expansió Després de la guerra civil…
,
Joaquim Riera i Bertran
Joaquim Riera i Bertran
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Presidí la Unió Catalanista 1895 i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença , Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Tomasa Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la…
,
Gustav Leonhardt
Música
Organista i clavecinista holandès.
Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…
,
Sergej Kusevickij
Música
Director d’orquestra i contrabaixista rus naturalitzat nord-americà.
Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…
Sant Miquel Sesvinyes (Serinyà)
Art romànic
Situació Vista de llevant de la petita església romànica, en la qual es destaca l’absis, completament llis F Tur Al veïnat de Casals, a la part nord del terme, molt a prop del límit amb Sant Ferriol la Garrotxa hi ha emplaçada aquesta capella que és sobre un petit turó, presidint el veïnat de cases disperses Hom hi arriba per una pista que surt del quilòmetre 22,7 de la carretera de Girona a Olot per Banyoles i Besalú, i que porta, en poc més de 2 km al veïnat de Casals i a la capella Mapa L38-11257 Situació 31TDG772704 JMC-JRM Història La capella romànica de Sant Miquel…
Santa Maria de Ginestar (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, modificada per construccions més tardanes, que conserva íntegre el primitiu absis llis F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Ginestar és situada sota la carretera de Girona a les Planes d’Hostoies, per Sant Gregori, a uns 12 km de Girona, en un pintoresc emplaçament, una balma de pedra tosca Mapa L38-12295 Situació 31TDG767516 JAA Història Aquesta església parroquial és esmentada en el testament de Dolça, senyora de la vall i del castell d’Hostoles, de l’any 1184, la qual llegà dos sous a l’església “ Sanctam Mariam de Ginestar ” L…
Santa Maria d’Isona
Art romànic
Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona Aquestes esglésies eren, segons F Udina, que estudià el document, Sant Sadurní del castell de Llordà, Santa Maria d’Isona i Sant Vicenç a Isona En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà…
Santa Eulària o Santa Aulàlia (Bausen)
Art romànic
Situació Arc de mig punt de la porta, fet amb dovelles de pedra tosca, un dels pocs elements romànics que es pot destriar dins els paraments moderns de l’edifici que substituí l’antiga església F Junyent-A Mazcuñan L’antiga església de Santa Eulària, avui convertida en estatge particular, és situada dins la població, a la baixada que porta el mateix nom de la capella Mapa 118 bis M781 Situació 31TCH135453 S’arriba a Bausen per la carretera que es dirigeix a França N-230 Després d’haver travessat la població de Lés i poc abans de la caseria de Pontaut, s’inicia, a mà esquerra, la…
La Palanca (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme Long 1°52’39” - Lat 41°43’52” Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que…
Dolmen de Santa Magdalena (Moià)
Art romànic
Situació Un detall de la pedra amb els grafits que hi han estat gravats F Junyent-A Mazcuñan Al terme municipal de Moià, sobre un turó a 500 metres de l’ermita del mateix nom En una cota de 730 m i en posició dominant Long 2°03’42” - Lat 41°47’40” El camí per arribar-hi arrenca, a mà dreta, de la carretera de Manresa a Vic, immediatament després d’haver travessat un pont i poc abans del quilòmetre 26 Després d’un recorregut d’uns tres quilòmetres hi ha un transformador, on caldrà aturar-nos per tal de seguir, a peu, per damunt un turó que hi ha a mà dreta, on hi ha el dolmen FJM-…