Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb…

Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare i el 1910 donà el seu primer concert Entre el 1912 i el 1924 estudià amb Z Kodály i B Bartók a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A partir del 1924 començà una sèrie de gires concertístiques que el portaren per diversos països de l’Europa oriental El 1929 es traslladà a Amsterdam, i el 1948 obtingué la nacionalitat holandesa Home polifacètic, a més de compositor i pianista fou pedagog, director d’orquestra i crític Entre el 1964 i el 1969 fou professor al Conservatori de Música d’Utrecht Com a pianista fou molt reconegut per les…

Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu extens catàleg…

Entre els seus mestres figuren Louis Ehlert, Christian Louis Köhler, Franz Liszt i Niels Gade, amb el qual estudià en 1858-60 a Copenhaguen Del 1866 al 1868 fou professor de piano a l’escola de música de Karol Tausig, a Berlín A partir del 1868, però, decidí dedicar-se exclusivament a la composició i s’installà a Dresden Afectat d’una malaltia de les vies respiratòries, la seva salut s’anà deteriorant amb els anys, circumstància que li impedí de dedicar-se a la composició tan intensament com hauria volgut Tot i que era un devot admirador i defensor de l’obra de R Wagner, el millor de la…

Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà…

Estudià musicologia al Conservatori de Moscou, on fou alumne de V Šebalin Es graduà el 1956 amb una tesi sobre Janácek Treballà a la radiotelevisió txecoslovaca, dirigí el Centre d’Estudis de Música Contemporània i arribà a secretari general de la Unió de Compositors Txecs Tot i estar lligada a motivacions polítiques i socials, la seva obra no rebutja les tècniques dodecatòniques, però no cau mai en la freda abstracció, com demostra el cicle de cambra Protesty ‘Protestes’, 1963 Produïda a l’estudi de música electrònica de Plzen, Lidice 1972, sobre la matança que hi perpetraren els nazis, és…

Estudià música i composició amb D Lilburn a la Universitat Victoria de Wellington Després de dedicar-se a la composició i a la docència al seu país, es desplaçà a Londres, on impartí classes a l’Ealing College of Higher Education del 1971 al 1986, any en què passà a residir a Sitges Director de diversos cors, com a professor convidat ensenyà també en universitats de la Gran Bretanya i dels EUA Small és autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen Music Society Education 1977 i Musicking A Ritual in Social Space 1995 Els seus escrits es caracteritzen per l’interès a reflexionar…

Començà treballant de fuster ebenista en el taller del seu pare A partir del 1719 ho feu en el d’A Ziegenhorn, a Magúncia, i el 1726 n’assumí la direcció Allí tingué contacte amb mestres orgueners, com ara G Geissel, JAI Will, JJ Dahm, A Onimus i J Onimus Entre els nombrosos orgues monumentals que bastí destaquen especialment el del monestir d’Ochsenhausen 1729-33, amb 49 jocs i 4 manuals, el gran de l’abadia de Weingarten 1737-50, amb 63 jocs i 4 manuals, i el de la Wallfahrtskirche de Memmingen, amb 24 jocs i 3 manuals Morí mentre treballava en l’orgue de la Stadtpfarrskirche de Bregenz…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de Giovanni Battista Nanino i formà part de l’escola polifònica romana del principi del segle XVII Tot i que ell mateix es considerava un compositor aficionat, destacà per la seva habilitat com a contrapuntista i també com a teòric Fou un dels exponents de la música coral polifònica barroca per a grans grups de veus Els seus dos cànons més cèlebres, Illos tuos misericordes i Canone nel modo de Salomone -aquest per a noranta-sis veus-, foren citats per Athanasius Kircher en la seva obra Musurgia universalis Roma, 1650 Escriví diverses…

Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Z Kodály, I Laub i A Székely El 1945 fou nomenat professor al Conservatori de Budapest, que posteriorment dirigí De la seva aportació musicològica destaca l’edició de la revista "Uj zenei szemle" 'Revista musical', 1951-56 i la redacció de Les interrelacions de la història de la música i de la filosofia 1944, Història de la música hongaresa 1965 i Principis d’harmonització de cançons populars 1967 també se li deu la introducció de l’obra d’A Schönberg i P Hindemith a Hongria Especialment interessant a l’inici de la seva carrera, Szelényi…