Resultats de la cerca
Es mostren 11111 resultats
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una…
,
George Sand
Literatura francesa
Pseudònim d’Armandine-Aurore-Lucie Dupin, novel·lista francesa.
De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…
Roger IV de Foix
Història
Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I).
Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de…
Berenguer de Vilaragut i de Boïl
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia…
Ramon Strauch i Vidal

Ramon Strauch i Vidal
© Fototeca.cat
Història
Absolutista.
Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político , de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l' Histoire du clergé pendant la Révolution , de Barruel Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva incompatibilitat amb aquell règim Pel…
Castell d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit poble d’Altet és situat al sud-oest de la Figuerosa, prop del reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega L’indret és esmentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Una de les primeres mencions documentals del castell d’Altet data del 1109, any en què el bisbe d’Urgell, Bernat Guillem, cedí a Ramon Miró, mentre visqués, la quarta part del castrum de Alted , el qual havia pervingut al bisbe per mitjà de Galí Jagint Més tard, aquesta part del castell fou de Bernat d’Alòs, el qual el donà a la canònica de Solsona l’any 1174 De l’…
Alfons XII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1875-85), fill d’Isabel II.
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració…
Esperança de vida i tabac
Les malalties induïdes o afavorides per efecte del tabac, a més d’alterar la qualitat de vida del fumador, escurcen la duració de la vida En l’informe tècnic publicat per l’OMS en 1979 ja es deia que "no hi pot haver ja cap dubte que el tabac és una causa important i eliminable de defunció prematura" De diversos estudis efectuats es desprèn que l’esperança de vida disminueix en relació inversament proporcional al nombre de cigarrets consumits diàriament i amb els anys de manteniment de l’hàbit de fumar Així, per exemple, en termes generals, la mortalitat de les persones que fumen més de dos…
Masturbació
Les pràctiques sexuals esmentades anteriorment fan referència a aquelles que són portades a terme per dues persones, sia amb un fi reproductiu, com a medi de comunicació interpersonal o simplement com a font de plaer Una altra pràctica molt estesa és la masturbació , com és anomenada l’autoestimulació dels genitals i que també es coneix amb el nom d’ autoerotisme Aquesta pràctica està àmpliament estesa, no solament en l’ésser humà sinó també en els animals Amb base a diversos estudis efectuats en la població europea, hom calcula que entre el 85 i el 96% dels homes europeus es masturben,…