Les malalties induïdes o afavorides per efecte del tabac, a més d’alterar la qualitat de vida del fumador, escurcen la duració de la vida. En l’informe tècnic publicat per l’OMS en 1979 ja es deia que "no hi pot haver ja cap dubte [...] que el tabac és una causa important i eliminable de [...] defunció prematura."
De diversos estudis efectuats es desprèn que l’esperança de vida disminueix en relació inversament proporcional al nombre de cigarrets consumits diàriament i amb els anys de manteniment de l’hàbit de fumar. Així, per exemple, en termes generals, la mortalitat de les persones que fumen més de dos paquets de vint unitats al dia és dues vegades superior a la dels no-fumadors. Hom considera que si una persona fuma habitualment un paquet de cigarrets al dia, la duració de la seva vida serà d’uns cinc anys menys que si no fumés. Aquesta relació, sempre aproximativa i teòrica, significa que cada cigarret fumat escurçaria la vida en 5,5 minuts.
En conjunt, les persones que fumen tenen una mortalitat un 70% més alta que la de les persones no fumadores, però aquesta proporció varia a cada edat. En l’interval d’edat entre 45 i 54 anys és quan més evidents són les conseqüències del tabaquisme, ja que la mortalitat dels fumadors d’aquesta edat és gairebé tres vegades superior a la dels no-fumadors.
Estudis realitzats al Regne Unit indiquen que 250 de cada 1 000 persones joves que fumen 20 o més cigarrets al dia moriran prematurament pels efectes nocius del tabac, mentre que només 6 moriran a causa d’accidents de trànsit.